Facturar el talent en baguls
L’Institut Ramon Llull dona suport a 85 companyies catalanes i balears, en una línia de suport a la internacionalització
Una aportació de 800.000 euros permetrà traslladar fins a 235 funcions a 23 països d’arreu del món aquest 2024
La nova ajuda ‘via contractadors’ amplia les possibilitats de viatjar internacionalment
Un dels reptes més ambiciosos de l’Institut Ramon Llull (IRL) és promoure que les companyies catalanes (i balears) puguin girar internacionalment. Des d’aquest 2024, hi ha una nova línia específica, amb una partida de 800.000 euros, que permetrà que 85 companyies visitin 23 països d’Europa, Àsia i Amèrica del Sud i facin fins a 235 funcions aquest 2024. La internacionalització és un dels camins per fer viable el talent de Catalunya. Artistes d’anada i de tornada.
La nova línia facilita pagament de desplaçaments per a responsables de festivals i equipaments o circuits d’exhibició fora de l’Estat espanyol que tinguin interès a programar propostes artístiques catalanes. Han fet demanda de suport a la internacionalització equipaments i festivals de referència, com és el cas del Festival d’Avinyó (França), Romaeuropa Festival (Itàlia), Seoul International Dance Festival (Corea del Sud), Singapore International Festival of Arts (Singapur), UP Festival (Bèlgica), Inteatro Festival (Itàlia) o Bildstörung d’Alemanya.
El resultat de la convocatòria reflecteix el gran interès que hi ha pel teatre de carrer que es fa a Catalunya, amb una força creativa i una estètica pròpies que avalen festivals i equipaments consolidats d’arreu del món. Són una vintena de cites principalment europees (França, Alemanya, Dinamarca, Portugal, el Regne Unit, els Països Baixos, Hongria, Lituània i Romania) però també de l’Amèrica Llatina, com ara el Festival de Artes Cielos del Infinito de Xile i Festival Internacional de la Cultura de Boyacá i Festival Internacional de Teatro del Caribe de Colòmbia, o asiàtiques, com el Festival of Arts de Singapur.
Pel que fa a dramatúrgia, el Festival d’Avinyó, un dels centres neuràlgics de les arts escèniques internacionals, ha programat per primera vegada una obra de teatre íntegrament en català: Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de l’autor uruguaià Gabriel Calderón, amb traducció de Joan Sellent i interpretació de Joan Carreras. També figura la companyia francocatalana Baró d’Evel, que ha presentat Qui som? (que posteriorment es va poder veure al Teatre Grec de Barcelona).
La dramatúrgia catalana també és protagonista, aquest estiu, a Colòmbia. El V Encuentro Iberoamericano de Dramaturgia Punto Cadeneta, que del 2 al 16 d’agost té lloc a diferents ciutats del país com ara Bogotá i Medellín, té la llengua catalana com a convidada d’honor. D’aquesta manera es visibilitzarà la riquesa i la diversitat teatral de Catalunya a través d’una selecció de dramaturgs que duran a terme tallers, lectures dramatitzades i taules rodones. Es tracta de les autories de Guillem Clua, Joan Yago, Clàudia Cedó i Albert Tola.
La dansa de creació catalana continua mostrant la seva gran capacitat d’internacionalització, seguida del circ. En aquest sentit, es poden veure espectacles de dansa al Festival Sólodos Endanza (Costa Rica), Scène National du Sud d’Aquitaine (França) i Seoul International Dance Festival (Corea del Sud), entre d’altres. Pel que fa al circ, hi ha companyies catalanes programades a UP Festival (Bèlgica), Festival Circolo (Països Baixos), Tendenza Clown Festival (Itàlia), Festival Internacional Vaudeville Rendez-Vous (Portugal) i Mirabilia International Circus & Performing Arts Festival (Itàlia).
Les escenes híbrides estan presents a importants escenaris italians com el Short Theatre, Inteatro Festival o la Triennale de Milano, i també al Festival Theater der Dinge d’Alemanya. Finalment, el teatre català per a tots els públics és un referent internacional que viatjarà per les programacions de festivals com ara Pinokio Teatre (Polònia); FAER-Festival de Artes Escénicas de Rosario (Argentina), Chuncheon Puppet Festival (Corea) i Bangkok International Children’s Theatre Festival (Tailàndia).
Les que viatgen
L’IRL és l’organisme de la projecció de la llengua i la cultura catalanes. L’Institut representa una comunitat cultural i lingüística de més de deu milions de persones que participen activament a través del món de la creació, la literatura i el coneixement en els principals debats i esdeveniments culturals a escala global. Creat el 2002, és un consorci format pel govern de la Generalitat, el govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Barcelona i el de Palma. Amb seu a Barcelona, el Ramon Llull té oficines a Berlín, Londres, Nova York i París.
Certament, aquest consorci pateix els canvis polítics, sobretot del govern balear i del País Valencià. Del govern balear, fins ara, cada cop que el Partit Popular entrava al govern, sortien del consorci. Aquest cop, per primera vegada, el govern balear ha mantingut el compromís ferm i s’ha consolidat econòmicament la seva contribució al manteniment de les campanyes d’internacionalització de la cultura i la llengua catalanes (550.000 euros). El director Pere Almeda confirma el “compromís ferm per la llengua del govern balear; en l’àmbit intern no ho valoro”. Ben diferent ha estat el govern de PP-Vox. En el govern del botànic, amb la presidència de Ximo Puig la Generalitat Valenciana va contribuir a la seva divulgació (tot i no sumar-se al Consorci). L’entrada de Vox a la conselleria de Cultura, però, va dinamitar la possibilitat de continuïtat. No sembla que hi hagi canvis, tot i que l’11 de juliol el president, Carles Mazón, destituís el torero i empresari Vicente Barrera (Vox) de Cultura, que va suprimir del nou cartipàs.
Fins ara l’Institut Ramon Llull donava suport a les companyies assumint despeses de mobilitat anualment, amb una partida d’12 milions d’euros aquest 2024. Aquests 800.000 pràcticament doblen l’oportunitat. I són els festivals o teatres que contracten els que fan la demanda per evitar que sempre sigui l’artista el que hagi d’assumir el risc del percentatge que es recupera. Per a Maria Lladó, directora de l’àrea de creació del Ramon Llull, és important que puguin negociar també les companyies “per negociar el risc”.
‘You say tomato’, fins a Bogotà
Anna Moliner i Joan Negrié van estrenar You say tomato fa una dècada a la Sala Muntaner de Barcelona. Encara van fer tres mesos més al Club Capitol. I alguns dilluns al Condal. Aquest estiu inicien la carrera internacional. Faran la funció 200 a l’Uruguai (16 i 17 d’agost). Després tenen previst viatjar al Teatro Massimo dellà Città i Siracusa (12 de setembre), on han acordat fer la funció en català, i tornar a la versió castellana a l’Equador i Colòmbia. Aquesta és la producció que més vida ha tingut de Trono Serveis Culturals. Encara ara la demanen arreu. Per exemple, el 5 de juliol la van representar al Festival d’Arts Escèniques de l’Empordà, el FASTT (van actuar en unes condicions mínimes que “mimetitza realitat i ficció” i alhora connecta molt bé amb el públic, més o menys profà). També l’han fet en auditori per a 700 localitats, com l’actuació de Logronyo (gràcies a una ajuda per a gires estatals de la Ramon Llull del 2023). Per Negrié, el valor del text de Joan Yago és que, en deu anys, ara és més actual que mai. No és gens habitual que un muntatge tingui una vida tan llarga, però l’actor ho celebra perquè la suma de funcions afegeixen capes a la interpretació, com a les produccions argentines que arriben a Barcelona, després d’anys d’estar-se representant. You say tomato narra la història d’una parella d’artistes que ensenyen el seu cansament d’uns somnis que s’han transformat en frustracions i que evidencia la precarietat del sector. Ho fa amb humor, emoció i sorpresa final.