Música

crònica

Nens del barri fent un volt al White Summer

“Aquesta és la cançó amb què s’enamoren els nens del barri”. Amb aquest orgull de classe van acabar diumenge la seva actuació 31 FAM, “des de Sabadell”, a l’escenari principal del White Summer, la combinació de festival de música i mercat estiuenc –pop up market, segons la nomenclatura vigent, en referència al seu caràcter efímer– que té lloc fins dijous vinent, 15 d’agost, en una enorme esplanada situada en el km 326,5 de la carretera C-31 de Girona a Palamós, ja dins d’aquest últim terme municipal. Els 31 FAM, grup pioner de les noves músiques urbanes en català –en realitat, barregen català i castellà, i una mica d’anglès, amb la naturalitat pròpia del carrer–, van reivindicar el seu origen i no van poder obviar el contrasentit que estiguessin actuant en un lloc tan “pijo” com el White Summer, però al mateix temps se’ls veia molt satisfets de viure una vida de joves artistes bohemis a la meravellosa Costa Brava, bevent Cubalitrus i menjant Wan tun, com es titulen dos dels seus hits, tot i que probablement les dues propostes, sobretot la primera, no formen part de l’àmplia proposta gastronòmica del White Summer.

Els 31 FAM van actuar al White Summer amb la família ampliada –quatre ballarines van obrir el show i li van donar un gran dinamisme– i un muntatge escènic molt professional i efectista, presidit per una pantalla amb la gran X de la portada del seu últim disc (X si ens veiem en una altra vida, 2023), enormes boles de discoteca i una taula per punxar i disparar sons, al mateix temps que des del frontal de l’escenari es disparava fum i foc. Durant una hora i quart de concert, els 31 FAM no van parar de llançar al seu públic cançons que sobretot les seves seguidores coneixien i cantaven des de la primera a l’última estrofa. Però de la mateixa manera que aquests nois de barri poden actuar al White Summer o a qualsevol altre escenari o festival, també poden combinar els moments més rítmicament agressius amb els més melòdics i, fins i tot, sentimentals; per exemple, quan Kid Pi li va dedicar la cançó A la meva vera a la seva germana, aixecada entre el públic i visiblement emocionada, quan ell li deia: “No estan sent els millors dies però ho tirarem endavant”.

Diumenge, la jornada més ‘urbana’ del White Summer havia començat amb llum diürna a l’escenari del Village, amb els empordanesos Classe B i el seu trepidant directe, marcat per hits com ara Fa de mal dir i la recent Pirata, més algunes versions que denoten bon gust. És tota una experiència veure un concert amb tanta energia des d’una gandula. Però gairebé tot és possible al White Summer, on es pot beure aigua mineral austríaca en llauna, degustar entrepans gourmet i frankfurts de tota la vida, voltar per les botigues de roba i complements mentre la mainada fa un circuit d’inflables, i passejar el gos o deixar-lo una estona al refugi climàtic amb menjar i beure per cortesia de DingoNatura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.