Tot Recordant
Felip Pedrell i Sabaté, que va dedicar la seva vida a l’estudi i difusió de la música
Va ser el primer músic modernista català a contactar amb la música estrangera
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 19 de febrer del 1841-Barcelona, 19 d’agost del 1922) va ser un compositor, pedagog musical i musicòleg capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya durant el segle XIX.
Es va formar a la catedral de Tortosa, on va ingressar com a nen cantor de la capella de música, dirigida per J.A. Nin i Serra, músic il·lustrat que el va introduir tant en la música antiga com en la moderna i a qui Pedrell considerava el seu únic mestre. El 1873, amb 32 anys, va traslladar-se a Barcelona per fer de segon director de l’orquestra del Teatre Circ Barcelonès, el tercer teatre en importància de la capital, després del Principal i del Liceu. Era una companyia de sarsuela, i amb aquesta va elaborar el gran èxit Quasimodo, estrenat al Liceu l’abril de 1874. Aquesta òpera li va servir per obtenir una beca d’ampliació d’estudis a l’estranger. Va viatjar a Itàlia i a França durant el període de 1876 a 1878, i aquest contacte amb Europa va ser essencial per definir les seves futures tendències musicals com a compositor de música culta i popular. Fruit d’aquestes estades va treure obres com Els Pirineus (1902) o La Celestina (1902), les seves dues composicions més destacades. A partir d’aquest moment es va revelar com un compositor molt actiu i molt variat. Va desenvolupar tots els estils musicals. A més d’òperes, va elaborar una gran quantitat d’obres líriques, poemes simfònics i música religiosa i de cambra, arribant a crear fins a 300 peces musicals. Paral·lelament va impulsar diverses escoles de musicologia al país, d’on van sorgir grans músics com Enric Granados, Manuel de Falla, Robert Gerhard, Isaac Albéniz, Lluís Millet, Cristòfor Taltabull, Fèlix de Santos, Conrad Abelard Fontova i Planes i Antoni Noguera. A més, també va ser un dels introductors de la música de Wagner a Catalunya. Creia que era una figura a seguir per a un futur musical basant-se en el món clàssic i proposava una revolució de l’harmonia i de la instrumentació.
El 1894 va anar a viure a Madrid on va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i va ser nomenat catedràtic de conjunt vocal al Conservatori de la ciutat. També va impartir diversos cursos a l’Ateneu de Madrid i a l’Escola d’Estudis Superiors. Però el 1904, cansat de la indiferència que els ambients madrilenys demostraven cap a la seva obra, se’n va tornar a Barcelona per viure-hi definitivament. Aquell mateix any va estrenar l’òpera El comte Arnau, i a partir d’aleshores va començar a tenir forts lligams amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Orfeó Català. A condició que es creés un departament de música a la Biblioteca de Catalunya, va fer una gran donació del seu arxiu musical a l’IEC. També van ser cèlebres els seus cicles d’articles “Músics vells de la terra” publicats a la Revista Musical Catalana des del 1904 fins al 1910 i, sobretot, pel ressò que va tenir en el camp de la pedagogia el cicle de conferències sobre formes musicals que Pedrell va impartir a l’Acadèmia Granados entre 1905 i 1906.
A Tortosa va rebre un homenatge pocs anys abans de morir. El seu nom va ser posat en un carrer del municipi i al teatre auditori. A més, actualment se celebra cada any un festival de música que també porta el seu nom.
