El Nen Jesús salvat del foc el 1936 per un atleta britànic tornarà a casa, a Santa Maria del Pi

Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, els revolucionaris es van acarnissar amb el patrimoni cultural eclesiàstic. Philip Arthur Dee, un gal·lès que formava part de l’equip britànic d’atletes que havia de participar a l’Olimpíada Popular, va ser testimoni de les sagnants destruccions. Des de l’hotel Internacional de la Rambla, on s’allotjaven ell i 40 esportistes més, va veure com calaven foc a la basílica de Santa Maria del Pi. Si bé els van recomanar que no sortissin per no prendre mal en un moment de tan descontrol, la curiositat els va fer anar fins a l’església. I allà es van trobar tot d’objectes religiosos tirats a terra i fumejant.

En Philip va fer el cor fort i en va rescatar un: una petita imatge del Nen Jesús “amb els ulls foscos a causa del foc, que feia semblar que les llàgrimes corrien pel rostre.” La seva primera idea va ser buscar algú de Barcelona que el pogués protegir, però aquell juliol del 1936 el caos era majúscul. L’Olimpíada Popular, que havia organitzat la Generalitat republicana com a rèplica als feixistes Jocs de Berlín, es va suspendre i els atletes anglesos, que els dies abans havien estat entrenant a l’estadi de Montjuïc, van marxar precipitadament cap al seu país, en vaixell. Philip es va emportar el Jesuset i en va tenir cura fins que va morir, el 2001. La seva família el va descobrir, mentre endreçaven les pertinences llegades, dins d’una caixa, junt amb un document on s’hi explicava el seu periple. A finals d’aquest mes de maig, la filla d’en Philip, Maralyn Westbury, va contactar amb els responsables de la basílica del Pi per donar-los una bona nova: havien decidit tornar el Nen Jesús a casa seva.

I ja hi ha data: el pròxim 9 de setembre a les quatre de la tarda entrarà per la porta de l’Ave Maria. Ho han anunciat els vetlladors del patrimoni de l’església en el canal de notícies de la seva web , en un emocionant article on relaten amb detall la desventura de l’objecte el 1936 i la biografia del seu salvador, nascut el 1915, d’ideari polític esquerrà, amant de l’esport i infermer de professió fins que es va jubilar el 1976, també durant la Segona Guerra Mundial. Pel que fa l’escultura, precisen que no té cap valor artístic rellevant. És una imatge de vestir, coneguda com de Cap i pota, una tipologia de béns devocionals que es van fer molt populars al segle XIX. Un supervivent humil, res a veure amb obres de la categoria de l’orgue o de la relíquia de l’espina de Jesús que van desaparèixer del Pi, que així i tot va ser una de les esglésies barcelonines que van sortir més ben parades de la ràbia iconoclasta. L’arxiu i els tresors d’orfebreria es van poder salvar.

L’arxiver del Pi Jordi Sacasas avança que la idea no és convertir el Jesuset en una peça de museu sinó reintegrar-lo al culte. “Una de les peculiaritats de l’església del Pi és que conserva diversos elements danyats durant el conflicte”, apunta.

El Nen Jesús només fa 26 centímetres d’alçada, però com a icona de la memòria del llegat cultural que es va perdre durant la guerra, és grandiós. També del que es va preservar gràcies a herois com en Philip. Tornarà al Pi amb els plors que li van pintar les flames que van estar a punt de devorar-lo sencer. Ni buscant-ho expressament hagués pogut sorgir un símbol més poderós.