Quanta misèria!

Més de vuitanta anys després de la Guerra Civil, moltes famílies encara tenen preguntes sense resposta. Fos per por, per prudència o per oblidar-ho, molts dels nostres avis i àvies es van refugiar en el silenci i la majoria no van explicar gairebé res als seus fills, que també van preferir o van aprendre a no preguntar. Ara, quan molts nets volem saber què els va passar, a aquella generació marcada pel conflicte bèl·lic, agraïm que es facin programes de divulgació de la memòria històrica com Quanta guerra!, tan ben conduït per Eloi Vila. Diumenge es va estrenar una nova temporada del programa que emet el 3Cat amb un primer viatge emocional al passat en què vam poder resseguir la trajectòria d’Antonio Millán Ballesteros, l’avi de Santi Millán. Un personatge que l’actor català mai no va arribar a conèixer i del qual ningú n’hi havia parlat mai però sí que l’havia conegut a través de fotografies. De l’avi Antonio va descobrir, emocionat i orgullós, que va ser un milicià voluntari al servei de la República al seu poble natal de Porcuna i, en fer el recorregut pels escenaris de la guerra, també va poder no només entendre millor la Dulce, la seva àvia “atípica” que sí que va conèixer, sinó abraçar-se per primera vegada amb familiars directes (cosins i tietes) d’aquest poble de Jaén. Tocava la fibra i més quan una monja que va viure a Girona molts anys li va dir en una escola que abans havia estat un hospital de beneficència: “Estate bien tranquilo, que el teu avi no murió solo. Va morir aquí, que ara és una aula d’una escola, l’11 de febrer de 1942.” Com colpidor veure on està enterrat: en una fossa de beneficència, ni làpida ni res, perquè, com explicava la seva tieta contenint les emocions, es reutilitzava la caixa de fusta per a un altre difunt. Quanta guerra i misèria!