Fira Mediterrània exalça les dissidències

Enguany un dels ítems clau de Fira Mediterrània és la dissidència. La paradoxa és plantejada: com la cultura tradicional, tan abrigada aparentment de l’antigor, pot ser revolucionària? El director Jordi Fosas hi ha trobat camins amplis, com el de la reivindicació queer (trencant els rols de gènere en la dansa), donant veu a joves artistes que han hagut de fugir del seu país per crear sense por de la persecució i remarcant injustícies oblidades com les execucions per bruixeria. Fira Mediterrània se celebra a Manresa del 10 al 13 d’octubre i proposa fins a 75 propostes (el 56% són musicals), 42 de les quals de rigorosa estrena. Es pot seguir el compàs d’una dansa popular, sí, i expandir-ne el relat.

Dues propostes relacionades amb la dissidència de gènere obren i tanquen aquesta edició. D’una banda, Para cuatro jinetes, de la jove companyia de dansa Mucha Muchacha, i els activistes de l’experimentació audiovisual i sonora Los Voluble, és l’espectacle inaugural, i Muerta de amor, del bailaor i coreògraf andalús Manuel Liñán, serà l’espectacle final. A més, la companyia L’Esbord, que lidera Pere Seda, va guanyar la darrera edició del premi Delfí Colomé per la coreografia Folk as queer. La peça que s’ha pogut veure a l’Ésdansa a finals d’agost comença una gira a Manresa. Alberto Velasco també aporta una mirada queer a la música popular a Mover montañas (es va poder veure a la plaça Major de Fira Tàrrega), en el qual també reivindica el seu cos fora dels cànons estètics vigents. Biterna, fruit de la col·laboració amb ITDansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya, el músic d’Esterri d’Àneu Arnau Obiols (s’ha estrenat al Dansàneu aquest agost) i el coreògraf Aleix Martínez, permet de fer una denúncia a l’arbitrarietat de la Inquisició a l’hora de condemnar remeieres com a bruixes. La peça dona veu a les minories que han patit i pateixen discriminació.

Una altra línia de dissidència és la política. Sota el paraigua de Magrib mediterrani s’ha convidat Widad Mjama, la primera dona rapera del Marroc, que homenatja les chikhates, dones cantants i transmissores de la tradició aïta, junt amb el productor, compositor i músic d’electrònica Khalil Epi; The Leila, un grup de rock progressiu connectat amb la tradició del nord d’Àfrica liderat per una dona i veu jove emergent, Layla Chakir, i Benzine, una proposta de ritme frenètic que barreja la música raï popular algeriana amb l’electrònica. Així mateix, és el jove senegalès Momi Maiga, virtuós de la kora, inclòs a l’obrador de la fira, qui ha rebut fa pocs dies el premi Alícia al talent emergent, atorgat per l’Acadèmica Catalana de la Música.

La Fundació Mediterrània dona empenta a les creacions a partir de l’obrador d’arrel des de fa pocs anys. Hi ha exemples com el d’Inka Romaní, que indaga sobre recuperar el fandango al carrer. I Andrea Jiménez amb una peça en la qual el seu cos dialoga amb l’objecte de la pandereta. Pel que fa a la música, destaquen el segon volum entre Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, el nou treball de Tarta Relena (És pregunta) i la Sardana Superestar d’Arnau Tordera (que protagonitza el concert pòrtic, el cap de setmana anterior a la sala gran del Kursaal). La Coral Sant Jordi homenatja Clavé en el seu centenari amb música de Marc Parrot. Manresa és aquells dies un espai ideal per presentar-hi nous discos, com el festiu Ocells d’El Pony Pisador i el nou espectacle Nèctar, de les Balkan Paradise Orchestra.