El centre d’art de la Fabra i Coats dependrà del Macba i tindrà direcció al gener

Aviat farà un any que el centre d’art contemporani de la Fabra i Coats funciona sense direcció i amb una activitat sota mínims. Aquesta situació anòmala és a punt de resoldre’s. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha anunciat avui que les pròximes setmanes es convocarà un concurs –“públic obert i amb un tribunal independent amb representants del sector, del Macba i de l’Icub”– per seleccionar la persona que agafarà el relleu de Joana Hurtado després d’aquest llarg parèntesi. La previsió és que al gener el nou director o la nova directora entri al seu despatx.

Però aquesta no és l’única novetat planificada per a un equipament que ha tingut una trajectòria tan accidentada fins ara. Hi haurà un canvi profund en el model de gestió. A partir d’ara el centre d’art contemporani de Barcelona passarà a “dependre orgànicament del Macba”. L’Icub en continuarà sent el titular però transferirà el pressupost al museu de la plaça dels Àngels. Marcé remarca que això no significa pas que l’equip de la Fabra i Coats no podrà dissenyar la programació amb llibertat de criteri. “[La nova direcció] tindrà la màxima autonomia”, ha assenyalat. Per al regidor, és la fórmula que s’ha trobat per “normalitzar el sistema de contractació” dels responsables de les institucions culturals municipals, força dels quals són autònoms.

A més, ell entén que el Macba, com altres grans equipaments, té una funció que “sobrepassa l’àmbit estrictament local” i que ha d’assumir una responsabilitat més tuteladora del conjunt del sector. I això, raona, també està vinculat a l’ampliació del museu. “Voldria que el Macba pogués ser més receptiu a l’emergència artística, a la consolidació dels artistes...”. Marcé, que ha compartit un esmorzar amb la premsa per tractar diversos temes, veu la recent proposta que ha fet, en un article d’opinió en un diari, el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, d’ampliar al Macba a les Tres Xemeneies “de poc sentit. Institucionalment, estranya.”

Quan liderava la regidoria de Cultura, Martí va anunciar el futur ús de l’antiga editorial Gustavo Gili, comprada amb bona visió pel consistori dels Comuns: havia de servir per allotjar les oficines de l’Icub, que marxaria així del Palau de la Virreina. Marcé ha decidit que no: “Seria desmerèixer l’edifici”. Avui no ha especificat quina serà, aquesta funció més apropiada pel seu valor arquitectònic, però s’intueix que vol treure-li un profit beneficiós tant per a la comunitat d’arquitectes i els seus reptes com per al discurs de divulgació adreçat a la ciutadania que té pendent de fer Barcelona del seu llegat d’arquitectura moderna. En tot cas, lliga aquest ús a un esdeveniment internacional de prestigi: la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura del 2026.

La Gustavo Gili és ara una de les seus de la biennal Manifesta, de la qual Marcé ha afirmat que “està donant uns resultats, des del punt de vista numèric, importants. Hi va molta gent.” L’esdeveniment organitzat per una empresa holandesa s’inscriu en la vella aspiració de donar una dimensió metropolitana a la vida cultural, una ambició que “administrativament no és fàcil.” Marcé creu que cal persistir perquè ho veu com una oportunitat “per incentivar la circulació de públics”.

Manifesta durarà fins a finals de novembre, però Barcelona ja es prepara per a altres mogudes de mirada exterior que coincidiran el 2025, com la Fira del Llibre de Guadalajara, de la qual en serà ciutat convidada, amb l’objectiu de “revitalitzar el lideratge editorial de Barcelona a Espanya i en el món llatinoamericà”; el Festival de Còmic d’Angulema, que també l’ha escollit ciutat convidada; i Mondiacult, la trobada de ministres de cultura de tot el món, emparada per la Unesco.

Però dins de casa hi ha feina a fer. En arts escèniques, el Molino en culmina molta de ja feta i s’inaugurarà el 27 d’octubre. Ara, i en la mateixa línia de l’operació de recuperació de l’ànima cultural del Paral·lel, toca pensar en l’Arnau, la remodelació del qual s’iniciarà a principi del 2025, durarà un parell d’anys i serà “bastant fidel al que era.” La tipologia dels espectacles que s’hi presentaran està per determinar, si bé Marcé especula que podria tenir a veure amb teatre infantil i juvenil o respirar un perfum “evocador de la pròpia història del Paral·lel.”

Una coneguda preocupació de Marcé: “la manca d’espais d’exposicions a Barcelona fora dels grans equipaments.” Això, subratlla, és un problema alhora d’acollir propostes de tot tipus que els fan associacions i empreses. Es va fer un experiment al Museu Marítim que va tenir poc recorregut. També s’ha utilitzat per a aquest fi el Palau de Victòria Eugènia, però està compromès per a l’ampliació del MNAC. Amb el privat Palau Martorell hi ha col·laboracions. I el Dhub s’ha trobat sovint que ha d’encaixar aquestes propostes externes en les seves sales, no sempre amb el vistiplau dels seus responsables. A l’extint Museu del Disseny, per cert, Marcé ha anunciat que l’any que ve s’hi podrà veure una exposició que es va veure a Madrid del dissenyador Miguel Milá. De la capital d’Espanya també s’aprofitarà una exposició de Colita, “millorada i ampliada. Considero estrany que no es fes abans a Barcelona.”

El regidor també ha avançat que s’ha tancat un acord amb els veïns de la zona del Fòrum per a la celebració dels festivals, els detalls del qual es faran públics els pròxims dies. “L’acord és per al nombre màxim de dies que hi pot haver concerts i per a quants d’aquests dies poden tenir un horari que passi les dotze de la nit”, va desvelar, però precisant que no s’aplicarà fins el 2026.

En un horitzó més llunyà, el màxim artífex de les polítiques culturals de Barcelona confia que la Biblioteca Pública de l’Estat sigui una realitat d’aquí uns quatre anys. Com a mínim en aquest mandat ja no podrà tallar la cinta. Sí que un bon colofó li agradaria que fos una triennal d’arts digitals i electròniques. És el que es porta.