'Gomorra' i Camorra

"El cinema no s'inspira pas en el món del crim per imitar-ne les conductes més fotogèniques. Passa exactament al contrari". Ho afirma l'escriptor napolità Roberto Saviano a Gomorra, el llibre sobre la Camorra que l'ha fet sortir a les portades dels diaris: la Camorra l'ha amenaçat de mort i pretenia matar-lo abans de Nadal. No ha molestat tant el llibre, un documentat assaig sobre l'enorme poder de la Camorra napolitana, com la gran repercussió internacional que ha tingut des que es va publicar el 2006: s'ha traduït a trenta llengües (Empúries l'ha editat en català), se n'han venut dos milions d'exemplars i se n'ha fet una versió cinematogràfica que avui arriba a les pantalles catalanes. No és una adaptació qualsevol: va guanyar el Gran Premi del Jurat de Cannes, és el film més nominat als Premis Europeus de Cinema i ha estat triat com a representant d'Itàlia als Oscars.

Roberto Saviano documenta la influència que el cinema ha tingut en les organitzacions criminals italianes. Els sicilians anomenen Padrino al seu cap, com a la trilogia de Coppola, i a Nàpols fins i tot han imitat la forma de disparar de Pulp Fiction -la pistola tombada de costat, gairebé plana-, amb conseqüències desastroses per a la víctima.

La realitat copia la ficció. Saviano en posa nous exemples. Però també es pot dir que la realitat supera de llarg qualsevol ficció. Les xifres recollides per l'escriptor sobre la Camorra són esfereïdores: és l'organització criminal més poderosa d'Europa, multiplica per cinc el volum de negocis de les màfies sicilianes, i el nombre de víctimes supera els 4.000 morts en els darrers 30 anys (més que ETA o l'IRA). La producció de roba d'alta costura italiana falsa, l'eliminació de residus tòxics, el tràfic de drogues i l'especulació urbanística són alguns dels negocis de la multinacional més important d'Itàlia, que produeix aproximadament el 6% del PIB del país, davant la impotència, la permissivitat i fins i tot la complicitat del poder polític i econòmic. Tot plegat explicat amb noms i cognoms, a partir d'investigacions pròpies, sumaris judicials, informes de la policia, notícies...

Roberto Saviano ho ha pagat convivint permanentment amb guardaespatlles. Fins i tot ha anunciat que se'n va fora d'Itàlia, i el jurat dels Nobel l'ha equiparat amb Salman Rushdie en convocar-los tots dos a un acte a Estocolm en defensa de la llibertat d'expressió.

Curiosament, les amenaces no s'han fet extensives a l'equip de la pel·lícula. Matteo Garrone va veure en Gomorra l'oportunitat de mostrar al cinema la realitat de la seva terra, tan allunyada de la imatge folklòrica i la mitificació que el cinema ha fet del crim organitzat. El director prefereix apuntar l'objectiu a la part baixa de la piràmide per filmar cinc històries de gent humil atrapada en les xarxes de la Camorra. No hi ha noms i cognoms i no es parla dels que manen: potser això ha salvat Garrone de les amenaces.