"La decisió sobre Terribas i Sarsanedas és del tot meva"

Des del passat 25 d’abril, Rosa Cullell és la nova directora general de la CCMA. En aquesta entrevista, Cullell explica els seus objectius a curt i mitjà termini.

S’ha acabat un llarg procés en el qual per primer cop s’ha intentat despolititzar els mitjans de comunicació públics. Creu que s’ha aconseguit?
Anem pel camí d’aconseguir-ho. Portem uns mesos complicats i en la nova etapa que iniciem hem d’oblidar aquests mesos i posar-nos a treballar amb tranquil·litat i sense aquest focus constant. S’ha fet una llei que busca la pluralitat en els mitjans públics i que els nomenaments es facin per la professionalitat. És un pas endavant importantíssim, però quan s’inicien nous procediments la vida al principi no és necessàriament fàcil.

És una llei que ha trigat nou anys a concretar-se...
Però té molt de mèrit que s’hagi aconseguit...

Sí, però, fins a quin punt els partits han influït en la proposta que vostè ha presentat al consell de govern per a directors de TV3 i Catalunya Ràdio?
La decisió és absolutament meva i jo he decidit les persones que crec que són les millors per acompanyar-me en aquesta etapa.

Què ha valorat de Terribas i Sarsanedas?
Ningú no és perfecte i ningú ho té tot. He pensat que siguem complementaris. Els he valorat molts anys de professió periodística: en el primer cas una experiència molt important, una capacitat de treball molt gran i una gran intel·ligència i en el segon cas tot això i la seva capacitat de desencallar coses. També, amb ell, volia trencar amb la idea que el fet que arribi un nou director general signifiqui que es canviï a tothom.

No creu que tots els noms que han arribat a sortir debiliten aquest inici?
Ens ha esgotat una mica, però hem estat capaços de posar interès perquè el procés acabés bé. I això ens reforça.

No sembla que el nou model satisfaci la professió, que s’ha mostrat crítica des del Col·legi de Periodistes i el CAC fins als comitès professionals.
Cal dir-los que s’han acabat 25 anys d’una gran corporació de mitjans públics i que farem un esforç professional perquè l’audiència es quedi amb nosaltres. Volem que el missatge que surti dels mitjans sigui creïble. El camí no ha estat fàcil però això no vol dir que el final no sigui el millor.

Vostè insisteix en la credibilitat i en la nova etapa. Ara a tot plegat se li ha de donar forma en el comitè de direcció amb els directors de TV3 i Catalunya Ràdio. Quines són les prioritats?
La meva prioritat és tancar la programació de la pròxima temporada.

¿La programació d’estiu de Televisió de Catalunya ja està definida?
Hem d’acabar de tancar una sèrie de peces i aquest dilluns ja hem quedat amb el fins ara director, Francesc Escribano, i la nova directora per fer una transició sensata.

Aquests són els objectius a curt termini. Però n’hi ha d’haver a mitjà i a llarg termini. Com recuperar la pèrdua d’audiència, fer front a la pressió de l’oferta privada en català o en castellà...
La fragmentació d’audiència ha arribat per quedar-se. I a això ens hem d’acostumar i hem de lluitar per obtenir les millors audiències. Però potser l’audiència que hem d’aconseguir serà a través de més canals que els actuals. L’increment de canals serà molt ràpid i hem de pensar en una corporació amb els millors continguts que arribin amb la quantitat més gran de canals que puguem trobar.

La televisió pública sembla més estable. Però a la ràdio ¿hi preveu grans canvis entre els noms històrics?
Ho parlarem en equip, però també hem de ser capaços de renovar les coses abans que la gent estigui esgotada. De vegades sembla que un professional només pugui fer una cosa. Cal deixar que et proposin altres coses. Fer aflorar el talent.

Està d’acord que en el període anterior a Sarsanedas es va produir una certa fuita de cervells?
Sí, també és cert que van sorgir nous mitjans. Hem d’intentar retenir gent bona perquè no se’n vagi i de crear nou talent i, els que marxin, que puguin tornar per fer una altra cosa.

Telegràficament, li demanaré l’opinió sobre algunes qüestions: què en pensa de l’equiparació de sous entre els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio?
Vull sentir primer la nova directora de gestió i recursos. Però no hauríem de barrejar els marcs professionals i els marcs laborals.

Blocs electorals.
Em costa entendre que hi hagi blocs i que les coses no estiguin mesurades simplement perquè són interessants. No vinc del món de la política.

Cànon per veure la televisió.
No hi estem acostumats, com els anglosaxons. No desestimo aquesta possibilitat, però només si fem una televisió de moltíssima qualitat.