La Fura dels Baus estrena a Brussel·les 'Le grand macabre', de Ligeti, que es podrà veure al Liceu el 2011

Dels mugrons, de la boca i del cul d'una geganta de disset metres de llarg per set d'ample sortiran aquesta nit els protagonistes de Le Grand Macabre, l'òpera contemporània del compositor hongarès György Ligeti que la Fura dels Baus estrena al teatre de La Monnaie de Brussel·les. Àlex Ollé dirigeix aquesta obra "que parteix del teatre de l'absurd", una esbojarrada comèdia sobre la fi del món, en sintonia amb les danses de la mort medievals o els titelles i el teatre de fira, amb exagerats efectes al·lucinògens i "plena d'humor i ironia, poc habitual en els espectacles de La Fura, que sempre busquen interactuar amb l'espectador i remoure els seus sentiments".

Ollé recomana que la vegin aquells als quals la crisi els fa perdre la son, perquè "és un cant a l'optimisme". "El món no s'acaba, aquesta és la moral, el missatge; no tinguem por de la mort perquè, ho vulguem o no, ens acabarà arribant de totes formes i no hi podem fer res, així que prenguem-nos les coses d'una altra manera i gaudim mentre hi siguem a temps". I parla d'antiòpera "perquè és una amalgama de músiques diverses, dura d'escoltar si la sents a casa, però fàcil de digerir amb la posada en escena, té una dramatúrgia bastant complexa". I és que Ligeti, compositor també de les bandes sonores de 2001: una odissea a l'espai, El resplandor i Eyes wide shut, la va escriure basant-se en la Ballade du Grand Macabre de l'escriptor belga Michel de Ghelderode, del 1934.

Bruegel i el Bosch
De Ghelderode situa l'acció a Bruegelàndia i La Fura ha volgut "jugar molt amb l'imaginari de Bruegel i del Bosch presentant un cos obert amb molta gent a dins, una geganta que és un univers". El pare d'aquesta marioneta enorme que ahir encara rebia els últims retocs dalt l'escenari és Alfons Flores, escenògraf també de Così fan tutte a la Welsh National Opera i de Don Giovanni al Liceu, a l'English National Opera i a l'Staatsoper Hannover. "Visualment és una proposta molt potent, la geganta gira 360 graus i se li mou el cap com a la nena de L'exorcista, els personatges li surten dels mugrons i de la boca, se li obre el cul i dels budells en surten personatges, és tot molt orgànic, físic", avança Ollé. Però alhora, aquest cos es transforma en l'univers de Bruegel i "acaba sent una casa, una ciutat, un món on els personatges desenvolupen tota l'obra".

Franc Aleu signa els vídeos que es projectaran sobre la pell de l'estàtua. I Leo Hussain, exdirector principal de l'Orquestra Simfònica de la Universitat de Londres, condueix l'orquestra i el cor de La Monnaie en aquesta peça amb què Ligeti va voler respondre el 1975 a l'intel·lectualisme de l'òpera contemporània. "Agafar un tros de foie gras, llançar-lo sobre la catifa i trepitjar-lo fins a oblidar-lo; així és com entenc la història de la música i, sobretot, la història de l'òpera", deia aquest compositor hongarès d'origen jueu, mort a Viena el 2006.

A Barcelona no es podrà veure fins al 2011, però aquest juny es representarà a Roma i al setembre a Londres: és una coproducció de La Monnaie, el Gran Teatre del Liceu, l'English National Opera i el Teatro dell'Opera di Roma.