Tele-5 tanca la caixa
Comunicació
Tele-5 trontolla i la seva graella se'n ressent perquè l'absència d'una línia de programació clara -la recerca de la màxima rendibilitat al mínim cost possible és un concepte, no una aplicació apta per a la producció- es tradueix en propostes febles i indecises que no connecten amb una audiència que li gira l'esquena -el comandament- amb una intensitat creixent.
Els resultats positius que està obtenint Tele-5 -tot i el context de decadència del seu model de graella- provenen de propostes de comprensió senzilla com ara Escenas de matrimonio i de produccions seriades com ara CSI, que mantenen viu el caliu dels teleespectadors fidels i aporten quota de pantalla.
Pel que fa a la resta de la graella, en termes generals i amb l'absència de programes com ara Gran Hermano, amb què Tele-5 inunda la pantalla a través de les emissions estrictes, dels subproductes que en fa créixer i de les referències creuades que se'n fan en altres programes propis a la recerca d'una polèmica perpètua que permeti fer pensar que es tracta de coses importants, les propostes de programació avancen a empentes i rodolons.
La caja, el polèmic format dedicat a una presumpta atenció psicològica, avui ja no arribarà a la pantalla: més enllà de la fogonada inicial, la seva insubstancialitat ha esdevingut letal -per al mateix programa.
No és l'únic fracàs recent: el programa de debat La séptima silla va durar de Nadal a Sant Esteve. I n'hi ha d'altres.
Tele-5 tapa forats com pot i estrena respostes que apareixen tenyides d'improvisació, una qualitat que, en televisió, es paga. Cara.