La grip i els goigs

Ni els profetes beneïts per la immortalitat s’escapen de la grip. Georges Moustaki, patriarca de la chanson, representant vivent de l’esplendor artística de la França poètica, va haver de suspendre el seu recital de dijous dins del marc del Festival Mil·lenni per culpa d’un refredat que no va poder superar ni amb un tractament radical d’injeccions i altres remeis. Així ho anunciava el responsable de la programació minuts abans de l’inici del recital. Una llàstima per tota la gent que omplia el Palau de la Música, fidels a la cita anual d’un Moustaki que va sortir a demanar perdó a l’escenari i, posats a fer, per no deixar el respectable amb la mel als llavis es va llançar a interpretar tres cançons per complir l’expedient. Segons es va anunciar, l’alexandrí tornarà a Barcelona el pròxim 25 de febrer per oferir l’actuació pendent. Qui no hi pugui assistir, que no pateixi, que l’organització li retornarà els calés de l’entrada. Són així d’esplèndids.

Tres temes tenen gust de poc. I això que per acomiadar-se va demanar al públic què és el que volien sentir i per unanimitat es va triar Le métèque. Era de suposar, el tema segueix sent la insígnia d’un repertori que avança però no s’engreixa. Això sí, Moustaki va deixar clar que si la interpretava havia de ser en col·laboració amb el personal, ja que la seva veu deixava molt a desitjar per culpa d’aquesta maleïda grip que li provocava una tos continuada i li havia inflamat les cordes vocals. Ovació de gala per la professionalitat demostrada. I un a reveure si Déu vol, fins d’aquí una mica més d’un mes per complir amb la cita.

En aquest concert coix, el teloner de Moustaki era en Roger Mas. I, ves quines coses, per la malaltia del francès el cantautor de Solsona es va convertir en el protagonista de la nit. Rectificant sobre la marxa, Mas va ampliar el repertori que havia preparat per presentar-se davant d’un públic per conquerir. No va decebre. Encara més, estem segurs que va guanyar més d’un adepte que no el coneixia perquè s’havia presentat al Palau motivat per escoltar el francès de les barbes blanques.

No es va tallar ni un pèl, i cavalcant entre les Cançons tel·lúriques i altres peces de la seva discografia anterior, Roger Mas va oferir una actuació completa en què es van poder sentir algunes de les seves millors cançons, interpretades amb el goig que significa trobar-se davant d’una sala amb fam de música. No van mancar algunes adaptacions de la poesia de Verdaguer, musicades amb cura i presentades amb devoció. Com tampoc l’Oda a Francesc Pujols, ni algunes de les composicions pop incloses a Mística domèstica, entre les quals L’home i l’elefant, i al disc DP, com I la pluja es va assecar.

Acompanyat de teclats, contrabaix i bateria, Roger Mas es va mostrar pletòric al Palau davant d’una sala plena que va patir poques desercions després de l’anunci de la retirada d’en Moustaki. Les oportunitats són per aprofitar-les, i el català ho va fer mostrant-se obert i xerraire per donar a entendre el seu art. Que és molt i de qualitat. Després d’aquesta nit, estem convençuts que Roger Mas ha conquerit noves orelles i nous seguidors. Tot un goig.