Cultura
El govern acorda iniciar el procés per declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya
194 ajuntaments catalans ja s'hi han adherit
El govern ha acordat aquest dimarts encarregar al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que iniciï el procés que permeti declarar la sardana com a dansa nacional de Catalunya en el marc de la regulació del patrimoni cultural intangible.
La sardana és una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional catalana i és considerada per bona part de la ciutadania de Catalunya com a dansa nacional. Aquest reconeixement, però, no s'ha efectuat de manera oficial. Des del 2008 la Federació Sardanista de Catalunya ha impulsat una campanya per tal que els ajuntaments del país es manifestin a favor de declarar la sardana dansa nacional de Catalunya, que ja ha rebut 194 adhesions.
La sardana va arrelar principalment a l'Empordà i, des de finals del segle XIX, es va estendre per tot Catalunya (Barcelona, 1871; Manresa, 1904; Reus, 1907; etc.). De l'antiga dansa del contrapàs, va evolucionar fins a la sardana curta (segle XIX).
Pep Ventura va reformar-ne l'estructura musical, va ampliar-ne la cobla i la va convertir en una dansa contemporània, popular i sense distinció de classe entre els seus participants. El moviment sardanista creix indestriablement amb el catalanisme polític del tombant dels segles XIX i XX i comença a adquirir la condició de símbol durant la dictadura de Primo de Rivera i, especialment, durant el franquisme.
Més de 3.500 ballades o audicions cada any
Avui es calcula que es fan, al cap de l'any, més de 3.500 ballades o audicions a Catalunya. Així mateix, arreu dels Països Catalans i fins i tot en ciutats estrangeres se celebren més de dos-cents aplecs. Aquest fet posa de manifest que la sardana és una dansa present en la quotidianitat i en les festes i celebracions de molts municipis.
La sardana és una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional catalana i és considerada per bona part de la ciutadania de Catalunya com a dansa nacional. Aquest reconeixement, però, no s'ha efectuat de manera oficial. Des del 2008 la Federació Sardanista de Catalunya ha impulsat una campanya per tal que els ajuntaments del país es manifestin a favor de declarar la sardana dansa nacional de Catalunya, que ja ha rebut 194 adhesions.
La sardana va arrelar principalment a l'Empordà i, des de finals del segle XIX, es va estendre per tot Catalunya (Barcelona, 1871; Manresa, 1904; Reus, 1907; etc.). De l'antiga dansa del contrapàs, va evolucionar fins a la sardana curta (segle XIX).
Pep Ventura va reformar-ne l'estructura musical, va ampliar-ne la cobla i la va convertir en una dansa contemporània, popular i sense distinció de classe entre els seus participants. El moviment sardanista creix indestriablement amb el catalanisme polític del tombant dels segles XIX i XX i comença a adquirir la condició de símbol durant la dictadura de Primo de Rivera i, especialment, durant el franquisme.
Més de 3.500 ballades o audicions cada any
Avui es calcula que es fan, al cap de l'any, més de 3.500 ballades o audicions a Catalunya. Així mateix, arreu dels Països Catalans i fins i tot en ciutats estrangeres se celebren més de dos-cents aplecs. Aquest fet posa de manifest que la sardana és una dansa present en la quotidianitat i en les festes i celebracions de molts municipis.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.