Cultura
‘Lebanon’, Lleó d’Or
El director israelià Samuel Maoz fa bons els pronòstics i s’endú el màxim guardó de la Mostra de Venècia, mentre que Colin Firth s’endú el premi al millor actor
Samuel Maoz ha necessitat 25 anys per afrontar els seus traumàtics records de la primera guerra del Líban, en què va participar com a membre de la tripulació d’un tanc, i convertir-los en una pel·lícula que trasllada les seves sensacions a l’espectador. Des del dia que es va presentar a la Mostra de Venècia, Maoz ha figurat entre els principals favorits per al Lleó d’Or, i ahir a la tarda va recollir emocionat aquest guardó. El cineasta israelià va voler dedicar el premi “als milers de soldats que, arreu del món, tornen de la guerra sans i estalvis, comencen una vida nova, es casen, tenen fills... Però sempre porten la guerra a l’ànima”.
Lebanon és una aposta radical, una idea brillant portada fins a les darreres conseqüències amb mà de mestre, a pesar que Samuel Maoz era fins ara un cineasta gairebé desconegut fora del seu país, tot i haver dirigit tres films. Tota la pel·lícula transcorre a l’interior d’un tanc, en un ambient sorollós i amb una calor infernal. L’espectador veu de l’exterior el mateix que pot veure un dels soldats a través d’un visor: l’enemic, les víctimes civils, la ciutat destruïda... Els trets i les bombes sonen a l’exterior, o fan blanc en el tanc, on quatre joves de 20 anys intenten sobreviure i es veuen obligats a disparar contra éssers humans desconeguts.
Acció i repòs
Samuel Maoz desenvolupa la història amb una hàbil combinació d’acció i repòs, de calma tensa i explosions, a través d’una posada en escena brillant, que juga amb els primers plans, amb la banda sonora, amb les limitades imatges del món exterior...
Lebanon encapçala un palmarès de Venècia molt repartit, en què no hi ha hagut cap pel·lícula amb més d’un premi. La cineasta iraniana Shirin Neshat s’ha endut el premi a la millor direcció per Zanan bedoone mardan (Dones sense homes), un altre film reivindicatiu, en aquest cas en favor dels drets de les dones a l’Iran. La seva pel·lícula retrata quatre personatges femenins de mitjans dels anys 1950 amb un to entre el lirisme i el realisme màgic.
L’altre guardó important, el premi especial del jurat, ha anat a parar a mans de Fatih Akin per la comèdia Soul Kitchen. La primera incursió al gènere del cineasta turcoalemany, una faula plena d’humanitat que va provocar moltes rialles i aplaudiments, figurava a les llistes de favorits al Lleó d’Or i es va endur el que sol considerar-se com a segon premi més important.
Michael Moore, amb Capitalism: a love story; Jessica Hausner i l’aplaudida Lourdes, Brillante Mendoza (Lola) i Todd Solondz (Life during wartime) van quedar fora dels grans premis. Però dos d’aquests films van tenir premi de consolació: Solondz es va endur el guardó oficial al millor guió, i Lourdes va ser distingit amb el Fipresci de la crítica (en aquest cas no és premi oficial).
Firth, millor actor
Les controvertides pel·lícules presentades ahir, Mr. Nobody, de Jaco van Dormael, i A single man, de Tom Ford, també van tenir premi. La primera, el de millor escenografia, firmada per Sylvie Olivé, mentre que Colin Firth, present en tots els plans de la pel·lícula de Ford, es va endur el premi al millor actor. Emocionat, l’actor anglès va expressar en italià el seu agraïment a un país que li ha donat “el cinema, l’art, la cuina, el vi, la grappa... i ara aquest premi, sóc l’home més feliç del món”. L’actor està casat i té dos fills amb una productora italiana.
La tradicional quota nacional que sol respectar qualsevol festival, per molt internacional que sigui, s’ha concretat en els premis a les actrius. La doppia ora, producció italiana dirigida per Giuseppe Capotondi, li ha valgut a l’actriu d’origen rus Kseniya Rappoport la Copa Volpi a la millor actriu, mentre que la jove Jasmine Trinca es va endur el premi Marcello Mastroianni al millor intèrpret emergent.
Finalment, pel que fa al palmarès oficial, la pel·lícula filipina Engkwentro, de Pepe Diokno, es va endur el premi a la millor opera prima, confirmant així que Filipines compta amb una de les cinematografies emergents més interessants. En conjunt, el jurat, presidit per Ang Lee i format pel rus Serguei V. Bodrov, l’actriu francesa Sandrine Bonnaire, la directora italiana Liliana Cavani, el cineasta nord-americà Joe Dante, l’indi Anurag Kashyap i el cantant italià Luciano Ligabue, va atorgar un palmarès força aplaudit per la premsa internacional. Uns premis que han distingit gairebé tots els films destacats d’aquesta edició, que ha millorat sensiblement respecte a la de l’any passat.
Rambo al Lido
A banda del palmarès, l’actor nord-americà Sylvester Stallone va rebre ahir el premi Gloria Jaeger-LeCoultre pel conjunt de la seva carrera. El protagonista de Rocky i Rambo es va definir com “un escriptor més que un actor, i un director més que un actor”, i va assegurar que el seu objectiu és “no seguir repetint-me a mi mateix amb pel·lícules de guerra, guerra i guerra”.
Lebanon és una aposta radical, una idea brillant portada fins a les darreres conseqüències amb mà de mestre, a pesar que Samuel Maoz era fins ara un cineasta gairebé desconegut fora del seu país, tot i haver dirigit tres films. Tota la pel·lícula transcorre a l’interior d’un tanc, en un ambient sorollós i amb una calor infernal. L’espectador veu de l’exterior el mateix que pot veure un dels soldats a través d’un visor: l’enemic, les víctimes civils, la ciutat destruïda... Els trets i les bombes sonen a l’exterior, o fan blanc en el tanc, on quatre joves de 20 anys intenten sobreviure i es veuen obligats a disparar contra éssers humans desconeguts.
Acció i repòs
Samuel Maoz desenvolupa la història amb una hàbil combinació d’acció i repòs, de calma tensa i explosions, a través d’una posada en escena brillant, que juga amb els primers plans, amb la banda sonora, amb les limitades imatges del món exterior...
Lebanon encapçala un palmarès de Venècia molt repartit, en què no hi ha hagut cap pel·lícula amb més d’un premi. La cineasta iraniana Shirin Neshat s’ha endut el premi a la millor direcció per Zanan bedoone mardan (Dones sense homes), un altre film reivindicatiu, en aquest cas en favor dels drets de les dones a l’Iran. La seva pel·lícula retrata quatre personatges femenins de mitjans dels anys 1950 amb un to entre el lirisme i el realisme màgic.
L’altre guardó important, el premi especial del jurat, ha anat a parar a mans de Fatih Akin per la comèdia Soul Kitchen. La primera incursió al gènere del cineasta turcoalemany, una faula plena d’humanitat que va provocar moltes rialles i aplaudiments, figurava a les llistes de favorits al Lleó d’Or i es va endur el que sol considerar-se com a segon premi més important.
Michael Moore, amb Capitalism: a love story; Jessica Hausner i l’aplaudida Lourdes, Brillante Mendoza (Lola) i Todd Solondz (Life during wartime) van quedar fora dels grans premis. Però dos d’aquests films van tenir premi de consolació: Solondz es va endur el guardó oficial al millor guió, i Lourdes va ser distingit amb el Fipresci de la crítica (en aquest cas no és premi oficial).
Firth, millor actor
Les controvertides pel·lícules presentades ahir, Mr. Nobody, de Jaco van Dormael, i A single man, de Tom Ford, també van tenir premi. La primera, el de millor escenografia, firmada per Sylvie Olivé, mentre que Colin Firth, present en tots els plans de la pel·lícula de Ford, es va endur el premi al millor actor. Emocionat, l’actor anglès va expressar en italià el seu agraïment a un país que li ha donat “el cinema, l’art, la cuina, el vi, la grappa... i ara aquest premi, sóc l’home més feliç del món”. L’actor està casat i té dos fills amb una productora italiana.
La tradicional quota nacional que sol respectar qualsevol festival, per molt internacional que sigui, s’ha concretat en els premis a les actrius. La doppia ora, producció italiana dirigida per Giuseppe Capotondi, li ha valgut a l’actriu d’origen rus Kseniya Rappoport la Copa Volpi a la millor actriu, mentre que la jove Jasmine Trinca es va endur el premi Marcello Mastroianni al millor intèrpret emergent.
Finalment, pel que fa al palmarès oficial, la pel·lícula filipina Engkwentro, de Pepe Diokno, es va endur el premi a la millor opera prima, confirmant així que Filipines compta amb una de les cinematografies emergents més interessants. En conjunt, el jurat, presidit per Ang Lee i format pel rus Serguei V. Bodrov, l’actriu francesa Sandrine Bonnaire, la directora italiana Liliana Cavani, el cineasta nord-americà Joe Dante, l’indi Anurag Kashyap i el cantant italià Luciano Ligabue, va atorgar un palmarès força aplaudit per la premsa internacional. Uns premis que han distingit gairebé tots els films destacats d’aquesta edició, que ha millorat sensiblement respecte a la de l’any passat.
Rambo al Lido
A banda del palmarès, l’actor nord-americà Sylvester Stallone va rebre ahir el premi Gloria Jaeger-LeCoultre pel conjunt de la seva carrera. El protagonista de Rocky i Rambo es va definir com “un escriptor més que un actor, i un director més que un actor”, i va assegurar que el seu objectiu és “no seguir repetint-me a mi mateix amb pel·lícules de guerra, guerra i guerra”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.