Arrenca el Sónar

A les jornades diürnes del Sónar, que ahir va engegar la seva setzena edició sota un sol espaterrant i una excel·lent afluència de públic des de primeres hores de la tarda, no és difícil agafar complex de Follet Tortuga. És tanta l'afluència de noies lleugeres de roba que només una pedra podria quedar impertèrrita davant l'ambient. És innegable que més d'un torna a casa amb ganes d'una dutxa ben freda. Compte, elles tampoc van mal servides, ja que el número de paios sense samarreta, amb bigoti irònic i hores de gimnàs al damunt també és abundant i notori. Tots contents. Aquesta és una descripció de la imatge que es podia veure ahir al CCCB, sobretot a partir de les cinc de la tarda, que és quan va començar a augmentar la presència de visitants.

Potser sembla que els periodistes ens repetim com l'all cada cop que parlem d'aquestes tardes Sónar al Raval de Barcelona, però és innegable que el recinte del CCCB cada cop està més a prop del passeig marítim de Lloret. A això hi ajuda, i de quina manera, la presència massiva de pakistanesos que venen llaunes a l'entrada, que semblen zombis a la recerca de clients, i el predomini de públic estranger, que guanya la guerra contra la representació autòctona amb una diferència considerable. És un fet: si no domines l'anglès, poc tens a fer si vols relacionar-te i interactuar amb la gent.

The Wizard
Musicalment, el primer assalt del festival va deixar algunes coses interessants que passem a repassar tot seguit. Jeff Mills, amagat sota l'àlies The Wizard per primer cop a Barcelona, va aparcar el techno marca de la casa i ens va regalar una sessió variada amb una selecció impecable de clàssics de hip-hop, un vessant indiscutiblement més sorprenent i animat que la seva versió ortodoxa de DJ per al sector dur de l'electrònica.

A la mateixa hora, Joe Crepúsculo i el seu dream team de músics indies apostaven per un pop electrònic de curt recorregut, imprecís tècnicament però contaminant i engrescador dins el seu desvergonyiment. Més polit, més compacte i més estètic se'ns va mostrar Luomo, acompanyat, per sorpresa, pel cantant de Scissor Sisters, Jake Shears, que pel que podem comprovar ha agafat gust a això de venir al Sónar sense estar anunciat al cartell. Tots dos van completar un concert càlid, acollidor, ben trenat i amb llicències melòdiques ben trobades.

En una estètica més gasosa i evocadora es mou el discurs dels nord-americans The Sight Below, que debutaven en directe a Barcelona i que van complir les expectatives. Amb el sol picant fort i la parròquia estirada a la catifa de gespa artificial, el seu ambient de reminiscències shoegazer amb ritme va agradar molt.

Esperant els plats forts
Una esplèndida manera d'encarar la recta final de la programació, amb els africans Konono Nº1 com a principal reclam. Aquesta nit, encara queden entrades individuals per a la d'avui i la de demà, per cert, arribaran ja els primers plats forts del cartell: La Roux, Grace Jones i Late Of The Pier.