Josep Pons: "Qui protegia Millet? Cal que els polítics donin la cara"

Josep Pons, director titular de l'Orquestra Nacional d'Espanya, és una de les batutes habituals del Liceu. A ell li corresponen els títols no habituals, majoritàriament del segle XX, com és el cas de Król Roger, del polonès Karol Szymanowski (1882-1937), que avui s'estrena al Liceu.

Szymanowski segueix sent un gran desconegut...
Sí, però quan el sents te n'enamores vehementment, jo en sóc un incondicional. Szymanowski és un compositor exquisit, detallista, delicadíssim, tot el seu traç està fet amb rotulador de punta fina, el que també és un risc perquè si no s'interperta en la dinàmica adequada, si el color no és sedós, es descompon, se'n perd l'essència.

A més de l'òpera Król Roger, vostè dirigirà el seu Stabat Mater i la Simfonia núm. 3. També responen a aquestes característiques?
Szymanowski és voluptuós, és per a esperits delicats i això el condiciona. La seva música s'acosta a Debussy, Scriabin o Roslavets. Forma part dels compositors extàtics, d'èxtasi, com el Ravel de Daphnis et Chloé o el Schönberg dels Gurrelieder. La seva bellesa és tan extrema que arriba gairebé a l'èxtasi.

Després de set anys a Madrid, al capdavant de l'ONE, la nau ja va sola.
Més o menys, i n'estic molt content. Quan vaig arribar vam canviar moltíssimes coses per construir un nou projecte. Per sort, he tingut el recolzament a mort dels músics de l'orquestra, que es van avenir a renunciar a una estructura per crear-ne una de nova des de dins. El gran èxit de l'ONE és que ara remem tots en la mateixa direcció, la direcció tècnica, l'artística, els músics i l'administració.

A més de revitalitzar la vida musical de Madrid, heu aconseguit obrir el concepte de música clàssica.
Sí. Ara, per exemple, traurem el primer disc d'una col·lecció de vuit CD que editarà la Deutsche Grammophon. Es titula Sonanta, que vol dir guitarra en caló, i és sobre música de Tomatito orquestrada per Joan Albert Amargós. Per primer cop l'orquestra toca flamenc, no amb tècnica clàssica sinó els ritmes propis del flamenc.

També s'ha potenciat la política de solistes i estrelles convidades.
Sí, la salut de l'orquestra és boníssima i això fa que els solistes d'elit s'avinguin a venir. Un cop aquí fem una tasca de parròquia, els acollim més enllà de la música, hi ha molt bona comunicació i després volen tornar. Recordo que fa dos anys una violinista va fer un rabo de buey per a Dudamel que vam compartir tots. És la vehemència a favor de la convivència. I a més tenim un gerent, en Ramon Puchades, que era músic. I qui sap millor com ha de funcionar una orquestra que un músic?

Vaja, com a Barcelona...
La veritat és que no sé massa bé què està passant a Barcelona. Vinc poc perquè tinc molta feina a Madrid i a l'estranger, principalment amb l'Orquestra de París, la BBC i la Deutsche Kammer Philharmonie, però ara l'OBC tindrà a Pablo González com a director titular, que és molt bo. Va rebre el premi de l'Orquestra Ciutat de Granada [quan Pons n'era director] i a l'ONE el convidem cada temporada. És una persona de molta vàlua. Pel que fa a la resta, jo tenia una casa que era el Lliure i que es va perdre d'una manera molt estúpida. L'any que ve, amb motiu del 25è aniversari del teatre, farem alguna cosa.

Un concert?
No ho sé, potser un llibre o una exposició.

Suposo que ha seguit el cas Millet.
I tant. Sovint veig la gent del Ministeri, que són qui més diners han posat en la reconstrucció del Palau, i estan escandalitzats. El que ens ha deixat més de pedra és la magnitud de l'estafa. Però la gran pregunta és, qui els protegia? Per què els protegien? Cal arribar a la veritat fins a les últimes conseqüències. És clar que a tots els patronats hi ha gent que hi figura com a patum, però les institucions en són responsables. No es miraven els números? Ara investiguen els últims 10 anys, i els 20 anteriors? La classe política permetrà que es vagi a fons? Cal una sacsejada i que els polítics donin la cara encara que sigui per dir "vaig ser bobo, he estat innocent, m'han enganyat". Per què Pujol va dir allò del ventilador? A qui protegim? Volem ser una societat de debò o només volem fer-ho veure?

Quin creu que hauria de ser el futur artístic del Palau?
El Palau és una gran sala de concerts privada amb participació pública. Com a sala privada ha de servir les entitats privades i programar els seus cicles, Ibercàmera, Euroconcert, el Festival de Jazz, el de Flamenc, els concerts de Cançó... Als artistes els fa il·lusió actuar en una sala tan especial i això és un valor afegit. Però també hi ha participació pública, i si es vol fer una programació des de dins cal obrir-se a altres músiques i fer cicles que ajudin la música menys comercial. Si el Palau fa el mateix que les temporades privades és competència deslleial. I com a tercer element hi ha l'Orfeó, que és el propietari de l'edifici. Tenim la singularitat del món coral, per què no convertir-ho en una tradició i crear nous públics? La Mireia Barrera [directora del Cor Nacional d'Espanya] va crear un cicle coral únic al món que ha portat el Cor Accentus, el The Tallis Scholars i el Rias Kammerchor, i ha aconseguit molt de públic. Cal fer un bon cicle coral amb els cors de la casa i convidant grans cors internacionals. I, finalment, si es diu Palau de la Música Catalana i tenint en compte que el seu fundador era compositor de música coral, s'hauria d'ajudar els intèrprets i compositors catalans, es podria fer el Concurs de Composició Palau de la Música Catalana, i també recuperar el patrimoni.

Quin ha de ser el perfil del nou director artístic?
L'important és que qui l'esculli tingui senderi. No ha de ser un director de consens, perquè aquí en tenim un de tal color i allà un de l'altre color, sinó que cal un director bo, que conegui les característiques del Palau i la seva història.