«La mort a sis vint-i-cinc»

La mort a sis vint-i-cinc, novel·la policíaca pensada i escrita per a un públic juvenil, té tots els números per ser un supervendes aquest Sant Jordi i en dates posteriors. Aquesta és l'opinió modesta de la cronista i que ahir va refermar en la presentació del llibre de Jordi Cervera (Reus, 1959) a la Biblioteca Central Xavier Amorós, atesa les cares de satisfacció dels joves que s'havien llegit el llibre i que van massacrar l'autor a preguntes. És un goig que els alumnes d'un dels tres centres escolars que van assistir a l'acte, els del col·legi Sant Josep, sabessin ja de què anava la novel·la, per la qual cosa, i després de superada la timidesa inicial, va començar un més que interessant interrogatori, que també va esquitxar l'intendent i la caporal dels Mossos d'Esquadra Bernat Baró i Gemma Sánchez copresentadors del llibre, igual que la col·lega de Canal Reus TV, Cori Sebastià. La presència de policia en un acte literari és una novetat per a la cronista, com també ho és que els mossos comencin a ser els protagonistes de la novel·la negra que s'escriu en aquest país, per la qual cosa, ara que se suposa que la Policía Nacional ja no té competències per investigar els crims nostrats, no sé què se'n farà dels irònics i competents Petra Delicado i Fermín Garzón de les novel·les de Giménez Bartlett, per exemple, o de l'entranyable Menéndez, el policia desenganyat creat per Fernández Ledesma. Mentre esperem que els mossos que protagonitzen les novel·les es vagin tornant cínics, alcohòlics i tinguin vides familiars desastroses, perquè ara tot just acaben d'arribar i són massa nous i lluents, xoca trobar-los com a matèria literària. I Cervera ha treballat molt bé aquesta matèria per presentar una trama trepidant que sigui atractiva sobretot per als més joves, que convé que es vagin aficionant a la novel·la negra per a adults, que és, potser, la que parla millor de les xacres de la societat actual. A més, mentre l'escrivia, Cervera, que centra la trama en l'equip de bàsquet de Badalona DKV Joventut (el reusenc fa anys que viu a Badalona), sempre va tenir ben present el públic al qual anava destinada, és a dir, un públic «bastant més exigent i complicat de satisfer que els adults, els quals, no se sap ben bé per què, ens rearmem de paciència per continuar llegint un llibre que d'entrada no ens agrada». «Als joves, en canvi, si a les primeres línies no us fa el pes, la deixeu de banda, cosa que és molt sana», va dir-los. I, a preguntes del públic, Jordi Cervera va dir que segurament hi haurà noves entregues del sergent Joan Pons i la seva intrèpida filla Carla (que al final de la novel·la aprova els exàmens per ser mossa), que hauran d'investigar altres crims tan o més brutals com el d'aquest La mort a sis vint-i-cinc (la cronista ignorant ha hagut de demanar als companys d'El 9 que li expliquessin què és això de sis vint-i-cinc), el de la dona i el fill d'una estrella de l'NBA que juga al DKV Joventut. I això és tot el que la cronista pot dir de l'argument de la novel·la perquè ja se sap que les novel·les de lladres i serenos no s'han d'explicar gaire per no matar-ne l'interès abans d'hora.