La ciutat governada pels dracs

Disposat a tornar la pau a la capital catalana desplegant les seves cordes per l'Hospital de Sant Pau, la Sagrada Família, la Pedrera i la Casa Batlló, Batman s'enfronta a un Croc reencarnat en el drac de Sant Jordi que cada dia es menja una donzella.

Batman: Barcelona, el cavaller i el drac (Planeta DeAgostini), el nou còmic del totpoderós de Gotham City que es presenta aquests dies al 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, recupera la figura malèvola del drac que a finals del segle XIII l'imaginari polític català del regant de Pere el Gran havia carregat de mal. La creu de Sant Jordi esdevenia aleshores símbol de la ciutat de Barcelona, tot i que el drac havia estat present a la corona del pare del mateix Pere el Gran, el rei Jaume I, i s'havia consolidat com un dels principals símbols heràldics de Catalunya.

En plena època medieval, el drac fou repudiat per l'Església catòlica. Els cristians havien heretat la idea hebrea del drac, que apareix en l'Apocalipsi de l'apòstol Joan i en altres tradicions posteriors. Simbolitza els mals que encarna el diable, com el pecat, l'heretgia i la traïció, la còlera, l'enveja i el presagi de grans calamitats. En aquells temps, la idea de lluita contra els dracs va servir per enfortir la motivació dels regnes cristians.

L'Església doncs, aconsegueix que l'imaginari col·lectiu de la societat catalana medieval barri el pas al drac. Fins que a les acaballes del segle XIX el modernisme treu de la foscor aquesta bèstia mitològica i la dota de dignitat. A Barcelona s'escampen com un exèrcit, que aviat conquereix tots els racons de la ciutat. Hi ha desenes d'indrets on podem trobar-hi dracs, des dels més espectaculars i coneguts mundialment, com el del trencadís del Parc Güell d'Antoni Gaudí, fins als més amagats, que es troben en escalinates de finques privades de l'Eixample.

N'hi ha de solitaris, com el drac de la façana principal de la Catedral, el drac de pedra d'aspecte ferotge enroscat al pinacle al Passeig de Gràcia, 26. I també grans colònies d'aquesta bèstia de foc com la del Gran Teatre del Liceu, en què se'n compten 65 als llums, o els gairebé 500 petits dracs atapeïts als balcons de la finca de Passeig de Gràcia, 75. A l'Arc de Triomf, els fanals que escorten el monument estan coronats per elegants dracs de ferro, i la gran font del parc de la Ciutadella està vigilada per quatre immenses bèsties de pedra en posició desafiant.

Tot i la gran presència del drac a Barcelona, el mite de Sant Jordi a la ciutat queda reduït a la rosa, el llibre i el cavaller valent. Potser el darrer combat de Batman contra el drac maligne menja donzelles, que es desenvolupa el dia de Sant Jordi a la Rambla, ajudarà a recuperar aquesta bèstia com un element més de l'imaginari col·lectiu, encara que només hi pensem un dia a l'any.