Babel a Barcelona

Explotació d'immigrants il·legals xinesos, carrers bruts i sòrdids, policies corruptes o que reparteixen cops de porra als venedors africans del top manta... La Barcelona que apareix a Biutiful, projectada ahir davant de milers d'espectadors i periodistes d'arreu del món a Cannes no té res a veure, per exemple, amb la ciutat amable i plena d'encant de Vicky Cristina Barcelona, presentada també al festival fa dos anys. Té una certa gràcia que l'Ajuntament de Barcelona i l'alcalde Jordi Hereu apareguin al primer i tercer lloc de la llista d'agraïments en un film que dóna una imatge poc grata de la ciutat.

Però Biutiful, aspirant a la Palma d'Or, és una cinta complexa, que admet diferents nivells de lectura, i va provocar gran diversitat de reaccions (aplaudiments a la sessió de premsa, però també alguna opinió demolidora pels passadissos). Té com a protagonista Uxbal (Javier Bardem), un home que pateix un càncer terminal i afronta els seus darrers mesos amb la vaga esperança de deixar en bones mans els dos fills que té en custòdia, després de divorciar-se de la mare, que pateix desequilibris psíquics i maltracta el fill petit de 7 anys.

Alejandro González Iñárritu va explicar a un grup de periodistes catalans i espanyols per què va triar Barcelona com a escenari: "Caminant un dia per la ciutat, després de molts anys sense visitar-la, em va sorprendre la comunitat vibrant, complexa, diversa que s'està formant als suburbis, una realitat que no només pertany a Barcelona, sinó que ha impactat a totes les ciutats europees i està redefinint la societat i l'economia europees". González Iñárritu nega que estigui donant una visió negativa de la ciutat: "La gent diu que és la part fosca de Barcelona, i jo dic que, al contrari, és la part lluminosa de Barcelona, és la seva riquesa. Barcelona sempre ha estat multicultural, multiracial, sempre ha estat el centre d'Europa".

Bardem, aplaudit
Bardem va definir Uxbal com "una persona sota l'efecte de la corrupció i l'explotació, tant cap a si mateix com cap als altres, i en la circumstància tan adversa que es troba, l'únic que li permet regenerar alguna cosa que els seus fills puguin heretar, com a darrer signe de salut, és la compassió". L'actor, excel·lent en el paper, va ser aplaudit quan va aparèixer el seu nom als crèdits finals. Ahir va explicar la seva fórmula secreta:"Jo, com a actor, he de ser, més que interpretar. Perquè quan interpretes, t'oblides del missatge, de ser un comunicador d'idees més grans que nosaltres. Quan t'agrada molt interpretar, al final interpretes per a tu mateix. Això no és ser fidel a l'ofici i és un acte de vanitat terrible".

González Iñárritu ha recollit premis arreu del món amb les tres pel·lícules que ha dirigit (Amores perros, 21 grams i Babel). Tots tres estaven escrites per Guillermo Arriaga i, en el seu primer film sense el seu guionista, ha deixat de costat els salts temporals i la combinació de diferents línies narratives que es creuen per fer un film lineal. Segueix parlant, però, dels seus temes: la globalització d'un món amb profundes injustícies econòmiques i socials, la multiculturalitat, l'obsessió per la mort i la dificultat d'encaixar-la en la nostra visió del món... "Biutiful és Babel en una mateixa ciutat", resumeix el director.