Cultura

"Has de ser autèntic respecte tu mateix"

Entrevista a Jennifer López, actriu, cantant, ballarina, dissenyadora i productora

Feia temps que no sentíem a parlar del seu nou single o la seva darrera col·lecció de roba o del seu últim perfum... Després de donar a llum bessons i de dedicar-se gairebé en exclusivitat a la seva família, Jennifer Lopez torna a la feina. Ho fa protagonitzant la comèdia romàntica El plan B, que s'estrena divendres vinent, dia 7 de maig, i on interpreta la Zoe, una dona que s'ha afartat de buscar l'home perfecte i decideix recórrer a la inseminació artificial per tenir la família que sempre ha somiat. El seu únic problema serà que coneixerà l'Stan, interpretat per l'australià Alex O'Loughlin, justament el dia que podria haver-se quedat embarassada. Naturalment, l'Stan sembla tenir totes les qualitats que podrien convertir-lo en l'home perfecte per a la Zoe...

Què té en comú amb la Zoe?
La veritat és que és divertit perquè no veig que tinguem gaire semblances. Si penso en mi, vaig créixer amb un pare i una mare, en una família molt estable i amb molt d'amor. Sempre he volgut coses molt tradicionals, casar-me, tenir criatures i totes aquestes coses. Però la Zoe es va criar sola, sense pare ni mare, d'una manera molt independent. Jo no crec que hagués tingut el tipus de força que cal per prendre una decisió com la que ella pren i fer una cosa així [tenir fills] sola, pel tipus d'educació que he rebut. Nosaltres érem molt diferents. El que sí que he entès des del principi és la seva necessitat per trobar amor. En aquest sentit m'hi sento molt identificada, perquè jo vaig criar-me amb això. I per això ho necessito. Ella ho necessita perquè va criar-se sense. Vaig poder fer les connexions per trobar les emocions que la porten a fer el que fa al principi de la pel·lícula i a aquesta necessitat de ser estimada i tenir una família.

No sé si coneix gaires dones en una situació similar a la de la Zoe...
I tant! Per això crec que és un tema molt rellevant. És una de les coses que em van agradar d'aquest guió, perquè és molt modern. No és un tema que podríem haver vist fa vint anys, fins i tot fa deu anys. Es tracta d'algú que decideix tenir un fill sol, és una decisió molt valenta. Hi ha moltes dones reals que s'ho estan plantejant perquè no han trobat la persona adient però volen tenir fills.

Per a la Zoe, això de tenir criatures sola és el seu pla B vital. ¿Vostè ha tingut mai un pla B a la vida?
No, sempre he volgut fer el que estic fent. Sempre havia volgut ser actriu i cantant i ballarina. Una intèrpret. Això és el que sempre m'he vist fent. I des que era molt jove, una adolescent, vaig començar a lluitar per aconseguir arribar a això i no he parat des d'aleshores.

Un dels problemes d'haver triomfat ha estat el preu que ha de pagar per la fama. Els paparazzi els van emprenyar força durant el rodatge d'aquest film, oi?...
És part de la feina. Batallar amb la premsa i batallar amb els paparazzi i aquesta mena de coses. Però, fins a cert punt, quan fa temps que estàs en aquest món i has demostrat certes coses, et tenen una mena de respecte. La gent et té un cert respecte per allò que has aconseguit i per qui ets. T'hi pots adreçar i parlar-los com a persones i dir-los: "Ei, estic fent una feina i l'esteu complicant força. Sé que també teniu una feina a fer i us ajudaré, si també m'ajudeu a mi". I ells poden entendre-ho.

A més, això de la fama també li ve per la banda del seu marit...
Al Mark [Anthony] no li agrada gens aquest tema i és molt ferm en aquesta qüestió. També quan hi ha els nens involucrats, no li agrada que els fotografiïn. I fem tot el que podem, però a la vegada sabem que forma part de les nostres vides. Fem tot el que podem per protegir els nostres fills i, alhora, complir les nostres obligacions com a gent pública. I és dur. Tothom té diferents idees sobre com pot sortir-se'n, en aquest tema. Nosaltres hem marxat de les ciutats, ja no vivim en una ciutat perquè era massa dur.

Com es veu Jennifer Lopez professionalment d'aquí uns anys?
Hi ha una cosa que sempre m'ha funcionat i crec que funciona per a pràcticament tothom que es dedica a això: has de ser autèntic respecte tu mateix. Has de fer coses que siguin reals respecte tu mateix i això la gent ho entén. En el moment en què comences a intentar aconseguir alguna cosa, cert tipus d'èxit, cert tipus de so, cert tipus del que sigui -he de fer això o he de fer allò altre per tal de tenir èxit-, crec que et perds. Jo sempre he de tenir algun tipus de necessitat artística o passió per fer una cosa, i no preocupar-me en absolut de l'èxit que tindré o quant guanyaré o el que sigui. Simplement he de fer-ho i ser bona en el que faig i d'aquesta manera em faré més gran en allò que faig.

No sé si hi ha alguna cosa que no hagi fet encara professionalment i que tingui ganes de fer...
M'agraden molts tipus de coses diferents. Sóc així: m'agraden molts tipus de música, m'agraden molts tipus de pel·lícules i tinc influències de tota mena. Crec que hi ha coses en què tinc més facilitat que en d'altres, però sento que qualsevol cosa és una possibilitat per a mi. Mai no diria que no faré una cosa, perquè això mai no se sap. M'agraden tantes coses diferents! No faré mai un disc de música country... No ho sé [riu], podria ser que l'enregistrés...


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.