Yimou versiona els Coen

Costa imaginar-se extrems més allunyats en el món del cinema. D’un costat, Zhang Yimou, un cineasta que va tornar la Xina als mapes del setè art amb estilitzats drames com Sorgo roig, Ju Dou o Qiu Ju, una dona xinesa.

De l’altre, els germans Coen, màxims representants del cinema independent nord-americà, que han convertit en marca de la casa l’humor negre i els personatges estranys. Però tenen una cosa en comú: els grans festivals de cinema els busquen i els premien. Va ser precisament en un d’aquests festivals, a Cannes, que Zhang Yimou va veure Sang fàcil, el 1985.

Ahir va presentar a la Berlinale Sang quiang pai an jing qui (Una dona, una pistola i una botiga de fideus), que converteix el thriller dels Coen en una farsa ambientada en un poble remot de la Xina, enmig del desert, a l’època en què tot just començaven a arribar-hi les primeres armes de foc.

“És molt difícil trobar bons guions –explicava ahir el director–. Si els trobo, no m’importa d’on vinguin. Volia fer una pel·lícula diferent. Fa vint anys era impensable fer un film de gènere com aquest, però la Xina ha canviat molt, hi ha una cinematografia molt potent, amb joves directors de gran talent, i una gran varietat de gèneres”.

Zhang Yimou diu que aquesta història d’assassinats i venjança “és molt simple”, per això ha intentat “atrapar l’espectador a través de l’estil”. El to de comèdia, que a moments traspassa el límit de la paròdia, s’inspira també en una òpera xinesa tradicional. En canvi la fotografia, dominada per les intenses tonalitats vermelles del desert i el blau del cel, remeten a l’estil d’aquest mestre. És, sens dubte, el més interessant del film, que no passa de ser un divertiment curiós, una obra menor en el marc de la impressionant filmografia d’un dels grans directors del cinema contemporani.

El film de Yimou va compartir jornada ahir amb la segona pel·lícula nord-americana a competició, Greenberg, una comèdia sobre la crisi dels 40 amb ecos del cinema de Woody Allen, protagonitzada per Ben Stiller. L’actor defineix el seu personatge com algú que pensa que té tota la vida per davant. “Això és el missatge de fons de la pel·lícula –opina–, en un moment donat t’adones que ja no és així, que no tens tota la vida per davant, i inevitablement ho has d’acceptar”. Escrita i dirigida per Noah Baumbach, nominat a l’Oscar el 2006 per Una història de Brooklyn, Greenberg no passa de ser una obra menor, una comèdia discreta, que repeteix temes i personatges vistos abans i amb més gràcia.