Cultura
Tresserras diu que d'aquí "dos o tres mesos" tornaran els darrers 'papers de Salamanca'
El procés de retorn va estar "aturat un temps perquè el ministeri va voler primer crear el Centre de la Memòria"
Les 1.500 caixes amb documents de particulars, ajuntaments i institucions catalanes que des del final de la Guerra Civil estaven a l'Arxiu de Salamanca retornaran "d'aquí dos o tres mesos", segons el titular de Cultura, Joan Manuel Tresserras.
El conseller ha confirmat que "es digitalitzen tots els materials, sense obstacles i amb la col·laboració indispensable de tots". Ha recordat que "comptàvem que a finals de l'any passat el tema estaria gairebé resolt, però el concurs per a les empreses adjudicatàries del procés ha estat més lent del que havíem pensat".
El procés de retorn va estar "aturat un temps perquè el ministeri va voler primer crear el Centre de la Memòria, però en la nova etapa no hi ha hagut cap problema i s'estan complint els compromisos".
La comissió mixta ministeri de Cultura-Generalitat va identificar a l'Arxiu de Salamanca uns dos milions de documents confiscats a associacions i particulars a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.
La Generalitat ha estat reclamant el retorn de les 1.500 caixes de documents privats i institucionals que van quedar pendents després del lliurament del primer bloc amb 500 lligalls pertanyents al govern català, que va tenir lloc el 31 de gener del 2006.
Un dels projectes d'aquest mandat que quedaran pendents per a la pròxima legislatura serà el Museu de la Societat Catalana, en ocasions anomenat Catalònia, un projecte semblant als que existeixen al Quebec i Israel que englobaria les col·leccions dels museus d'Història de Catalunya, Etnològic i Arqueològic.
Tresserras admet que això "quedarà pendent", si bé espera tenir abans del final de la legislatura "el projecte inicial acabat i acordar amb l'Ajuntament de Barcelona una ubicació".
A partir de la concreció del projecte i de la seva ubicació, el futur museu podrà avançar "quan es produeixin les condicions econòmiques favorables i el conjunt dels sectors involucrats puguin debatre sobre el projecte inicial".
L'ambició del projecte, assenyala Tresserras, li permet beneficiar-se d'un "tempo prudent", perquè la intenció és disposar d'"una instal·lació de nova generació" que sigui capaç d'estrènyer els vincles amb les universitats.
En resposta a les crítiques dels arqueòlegs que veuen perillar l'existència dels museus d'arqueologia, el conseller afirma que a Catalunya "no podem anar multiplicant museus nacionals per cada disciplina acadèmica, ja que no som el cap d'un gran imperi que té peces de tot el món acumulades durant segles".
"Tenim un patrimoni ric i variat en una zona de pas abocada al Mediterrani i, per tant, amb elements d'interès per reunir a les nostres col·leccions, però això –aclareix– no es fa en detriment dels nostres patrimonis arqueològics, etnològics o històrics".
Preguntat Tresserras sobre la possible creació d'un Museu Nacional de Fotografia, ha respost que hi ha molts àmbits culturals en què "portem retard i diferències notables en disponibilitat de recursos i en patrimoni disponible".
Ha concretat que "en la fotografia documental i publicitària, artística o fotoperiodisme disposem d'un patrimoni conservat potent a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a la Biblioteca de Catalunya, al MNAC, al MACBA i en col·leccions locals o institucions com la Casa Amatller".
Per tant, afegeix el conseller, hi ha acords concrets amb professionals, famílies i nissagues de fotoperiodistes i fotògrafs artístics, però "no tenim un projecte [museístic] acabat sobre la fotografia", tot i que "hi ha unes reivindicacions, justes i amb raó".
Aquest magma, juntament amb la presència cada vegada més gran de la fotografia en galeries d'art i exposicions, haurà d'acabar desembocant en "una política patrimonial estable i de llarga durada, com s'ha fet amb el futur Museu del Còmic i la Il·lustració, que s'ubicarà a Badalona".
El conseller ha confirmat que "es digitalitzen tots els materials, sense obstacles i amb la col·laboració indispensable de tots". Ha recordat que "comptàvem que a finals de l'any passat el tema estaria gairebé resolt, però el concurs per a les empreses adjudicatàries del procés ha estat més lent del que havíem pensat".
El procés de retorn va estar "aturat un temps perquè el ministeri va voler primer crear el Centre de la Memòria, però en la nova etapa no hi ha hagut cap problema i s'estan complint els compromisos".
La comissió mixta ministeri de Cultura-Generalitat va identificar a l'Arxiu de Salamanca uns dos milions de documents confiscats a associacions i particulars a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.
La Generalitat ha estat reclamant el retorn de les 1.500 caixes de documents privats i institucionals que van quedar pendents després del lliurament del primer bloc amb 500 lligalls pertanyents al govern català, que va tenir lloc el 31 de gener del 2006.
Un dels projectes d'aquest mandat que quedaran pendents per a la pròxima legislatura serà el Museu de la Societat Catalana, en ocasions anomenat Catalònia, un projecte semblant als que existeixen al Quebec i Israel que englobaria les col·leccions dels museus d'Història de Catalunya, Etnològic i Arqueològic.
Tresserras admet que això "quedarà pendent", si bé espera tenir abans del final de la legislatura "el projecte inicial acabat i acordar amb l'Ajuntament de Barcelona una ubicació".
A partir de la concreció del projecte i de la seva ubicació, el futur museu podrà avançar "quan es produeixin les condicions econòmiques favorables i el conjunt dels sectors involucrats puguin debatre sobre el projecte inicial".
L'ambició del projecte, assenyala Tresserras, li permet beneficiar-se d'un "tempo prudent", perquè la intenció és disposar d'"una instal·lació de nova generació" que sigui capaç d'estrènyer els vincles amb les universitats.
En resposta a les crítiques dels arqueòlegs que veuen perillar l'existència dels museus d'arqueologia, el conseller afirma que a Catalunya "no podem anar multiplicant museus nacionals per cada disciplina acadèmica, ja que no som el cap d'un gran imperi que té peces de tot el món acumulades durant segles".
"Tenim un patrimoni ric i variat en una zona de pas abocada al Mediterrani i, per tant, amb elements d'interès per reunir a les nostres col·leccions, però això –aclareix– no es fa en detriment dels nostres patrimonis arqueològics, etnològics o històrics".
Preguntat Tresserras sobre la possible creació d'un Museu Nacional de Fotografia, ha respost que hi ha molts àmbits culturals en què "portem retard i diferències notables en disponibilitat de recursos i en patrimoni disponible".
Ha concretat que "en la fotografia documental i publicitària, artística o fotoperiodisme disposem d'un patrimoni conservat potent a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a la Biblioteca de Catalunya, al MNAC, al MACBA i en col·leccions locals o institucions com la Casa Amatller".
Per tant, afegeix el conseller, hi ha acords concrets amb professionals, famílies i nissagues de fotoperiodistes i fotògrafs artístics, però "no tenim un projecte [museístic] acabat sobre la fotografia", tot i que "hi ha unes reivindicacions, justes i amb raó".
Aquest magma, juntament amb la presència cada vegada més gran de la fotografia en galeries d'art i exposicions, haurà d'acabar desembocant en "una política patrimonial estable i de llarga durada, com s'ha fet amb el futur Museu del Còmic i la Il·lustració, que s'ubicarà a Badalona".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.