De la Capadòcia a Montblanc

Segons el costumari de Joan Amades, Sant Jordi és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades de la Capadòcia (a l'actual Turquia), però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de Montblanc. Diuen que assolava els voltants d'aquesta vila un monstre ferotge, que podia caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. La gent va pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estralls. Cada dia es feia un sorteig entre tots els veïns per triar la víctima. Un dia, la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, i tot i que hi va haver voluntaris per substituir-la, el rei s'hi va negar, amb el cor ple de dolor.

La donzella va començar a caminar cap al cau. De sobte, se li va presentar un jove cavaller amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, ja que per allí rondava una fera que així que el veiés se'l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també Montblanc. El cavaller, d'una llançada va malferir la bèstia. Sant Jordi la va lligar pel coll i la donà a la donzella perquè la portés a la ciutat. El monstre va seguir-la tot mansoi. El rei volia casar la filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; havia tingut una revelació divina per anar a combatre el drac, que ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia premi. I desaparegué misteriosament.