"Al Grec li cal la independència per créixer"

Ricardo Szwarcer va agafar fa tres anys les regnes del festival Grec, i l'any passat va patir una forta sotragada després que els assistents a l'espectacle inaugural rebessin el final d'Història d'un soldat amb una tremenda xiulada. El 20 de juny comença la cita estival barcelonina per antonomàsia. En parlem.

¿Ja s'ha recuperat de la xiulada de l'any passat?
Sí. Va ser un incident que ens ha portat a una profunda reflexió. I la prova és la programació d'aquest any. He de dir, tanmateix, que no m'he arronsat.

Quina ha estat la reflexió?
Hem analitzat quin va ser el nostre error de partida. Una de les dades que he percebut és que un públic com el de l'obertura no és el millor per a Stravinsky, i una obra molt propera a l'òpera. Era una música difícil, més enllà de la qualitat de l'espectacle.

Amb un cop d'ull, sembla que el programa italià d'enguany és més interessant que l'anglès del 2008.
Sí. Tenim un espectre més ampli d'arts, amb teatre, dansa, circ, música. I veiem que a la gent li interessa, perquè anem molt bé en la venda anticipada d'entrades. Volia que el públic tingués una visió global del que s'està fent a Itàlia ara. I he fet un tall transversal, fugint dels meus gustos personals.

¿Hi ha el millor de Catalunya en aquest Grec?
Tenim una important constel·lació d'estrelles, però he de dir que no els he buscat de manera individual i que m'agradaria haver introduït més elements de la nova dramatúrgia. És bo, per exemple, que Pau Miró pugui mostrar durant el festival l'última part de la seva trilogia. També està bé que Lluís Pasqual faci front a una sarsuela per primer cop a la seva vida al Grec.

També serà el Grec més català dels que ha programat vostè. Tindrem Pla, Vinyoli, Sagarra...
Això és una cosa que em complau. Una de les coses que he detectat des que sóc a Barcelona és l'atracció del públic pel gènere poètic. La poesia és popular i vull aprofitar aquesta relació entre la poesia i el teatre que és tan única de Catalunya.

Té fama de ser un dur negociant, d'haver foragitat alguna patum local.
El primer any em van arribar més de 300 propostes, i la cosa no ha fet més que minvar. Jo miro d'escoltar tothom. No tinc condicionaments de cap mena. No rebo pressions, ni polítiques ni dels programadors. I la gent ja sap cap on anem, quin festival volem.

En els tres anys que porta com a director, però, no hi hagut cap obra de teatre en català al Teatre Grec.
És veritat. És una cosa que no he fet expressament. Aquest any, he de dir que l'Èdip que hi farà Georges Lavaudant s'origina a partir de la relació personal que mantinc amb ell. Nosaltres no podíem produir-lo sols i ens vam acostar al Teatro Español de Madrid, que és on s'estrena, en castellà. Pel que fa al Don Carlos, que dirigeix Calixto Bieito, és una cosa que ens ve en castellà des del Romea. Segur que l'any que ve ho resoldrem. És una assignatura pendent.

Quan començaran a exportar produccions pròpies?
Exportar teatre de producció local, ja sigui en castellà o català, no és fàcil. No obstant, estem treballant en aquesta direcció. I també és veritat que per produir en exclusiva espectacles de gran format, hauria de sacrificar moltes altres coses. A més, no tenim estructura de producció. L'any passat ho vam intentar: vam fer tres produccions i gairebé vam morir en l'intent, ja que volíem utilitzar recursos que no tenim. L'any que ve voldria posar en marxa una plataforma per als nous creadors d'aquí.

Què pot fer el Grec per créixer?
No és cap revelació que per créixer sens dubte seria imprescindible assolir una independència normal, tranquil·la [de l'Ajuntament]. Seria, a més, la millor manera de posicionar-nos respecte als centres creadors de la ciutat.

Enguany, per cert, hi ha més música que el 2008.
Té més pes, sí. La música és una variable d'ajustament. Segons l'ocupació de l'amfiteatre, n'hi pot haver més o menys.

¿Seguirà al seu càrrec més enllà del 2010?
Ja ho veurem. Continuaré els anys que em proposin. Com he dit, no he vingut aquí per promocionar la meva carrera.