"M'agrada deixar de ser Marianne Faithfull"

Icona dels 60, a punt de fer-ne 61, Marianne Faithfull fa anys que té veu pròpia, ressuscitada de l’experiència en directe del que, per a molts, mai serà més que una frase feta: sexe, drogues i rock’n’roll. És la seva biògrafa més dura i parla del passat amb la mateixa sinceritat que aborda la música o els seus papers al cine. L’últim, el d’una àvia que acaba buscant feina en un sex shop per salvar el seu nét. Arrencada falsament fulletonesca per a un film aplaudit a la passada Berlinale: Irina Palm.

¿Com va reaccionar al repte d’encarnar una àvia que acaba treballant en un sex shop de Londres per curar el seu nét? ¿Va tenir dubtes en llegir el guió?
No, perquè sóc actriu i conec la meva feina, encara que no hagi treballat tant com m’hauria agradat. M’encanta poder posar-me en la pell d’un altre i deixar de ser Marianne Faithfull de tant en tant. I quan ho faig, busco personatges el més allunyats possible de mi: més enllà de ser àvia com ella [de dos néts, no d’un, puntualitza], no tinc res en comú amb la protagonista d’Irina Palm, perquè la meva vida és bastant més interessant i no ha estat mai conformista... i, per sort, tampoc m’he hagut de dedicar al negoci del sexe. No obstant, els punts en comú amb els personatges sí que els busco en el terreny de les emocions, i aquí m’encanta tenir oportunitats d’ampliar la paleta, perquè sóc actriu, no estrella, i provar registres i gèneres diferents, passar de la comèdia a encarnar el mateix diable.

Les actrius sovint es queixen que els bons papers femenins en general són difícils de trobar.
Tenen raó. Espero que Irina Palm me’n porti algun més, però es veu que encara hi ha molta gent que no sap que sé actuar, a veure si així canvien d’opinió. Sóc molt conscient que vaig llençar molts anys de la meva vida fent l’imbècil prenent drogues. Però he aconseguit tornar a la música i al cine. En el cas del cine, concretament, va ser Patrice Chéreau qui em va tornar la il·lusió per actuar gràcies al paper que em va donar a Intimitat. És un gran amic i em va fer adonar de la sort d’aprendre de nou. Ara, com més treballo, més m’agrada el que faig.

El director d’Irina Palm, Sam Garbarski, confessa que se li va acudir contactar-la quan la va veure a Maria Antonieta de Sofia Coppola.
I mira quina casualitat, just abans de marxar cap a Berlín a presentar la pel·lícula vaig coincidir amb Sofia a la perruqueria i l’hi vaig poder comentar. L’hi vaig agrair perquè sé que sense ella no hauria estat possible aquesta oportunitat.

Porta 42 anys davant dels focus. I de reina absoluta de les bambolines del rock.
Què va! [riu]... així és com em van etiquetar, però jo no m’hi he sentit mai... A més, ara aquest paper ja el fa Courtney Love... i, saps què? Se’l pot ben quedar. Em sento més com una treballadora del món de les arts, i m’he de cuidar perquè vull seguir al peu del canó almenys 10 anys més. Reconec que he perdut el temps i miro cap endavant. Almenys jo me n’he pogut sortir i ara em porto tan bé que ni bec.

Fa la impressió que atorga tanta passió al cine com a la música.
Sí, i vull seguir fent-ho... mira el Frank Sinatra! Va estar treballant fins al final. No puc dedicar-me exclusivament al cine, he de triar molt bé els guions i els directors amb qui treballo per sentir-me segura, però m’encanta la feina, d’actriu o de cantant. Quan ets jove, és difícil planejar la teva vida. En el meu cas, primer em va tocar començar fent de groupie del rock i gairebé em costa la vida. Però aquí estic, fent la feina que m’agrada: bons concerts i bones pel·lícules.