Un nom que no passa de moda
Es manté entre els que més es posen a Catalunya, on resideixen més de 74.000 Jordis, segons l'Idescat
-
Un sant Jordi que no ho és.Tothom que travessa el Pati de les Dones del CCCB es queda convençut que l'escultura que es pot veure a una de les parets del fons és un sant Jordi. Res més lluny d'això. Les ales revelen que en realitat és tracta de l'arcàngel sant Miquel matant un drac. Segons la tradició cristiana i jueva, sant Miquel és el cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels. Sovint se'l representa acompanyat de les ànimes a l'eternitat i com a vencedor de Llucifer o el Dimoni.LUIS ALBERTO VILLALBA. -
Un grup de Jordis gironins fotografiats per Jordi Soler a la plaça Jordi de Sant Jordi: asseguts, Jordi Terol, Narcís-Jordi Aragó, Jordi S. Carrera i Toti Negre. Al darrere, Jordi Pons, Jordi Feu, Jordi Gasull, Jordi Martinoy, Jordi Falgàs, Jordi Sala, Jordi Subirà, Jordi Mendoza, Jordi Xifra, Jordi Arbonès, Jordi Dorca i Jorge Morales. JORDI SOLER.
«Jordi és un dels noms que s'ha mantingut», assegura Joan Anton Rabella, el responsable de l'oficina d'onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que recorda que ara es tendeix a posar noms curts com Marc i hipocorístics com Àlex. Segons les darreres dades de l'Idescat, Jordi ocupava l'any 2007 la vintena posició en el rànquing de noms de nadons més posats. En concret, el van triar 462 pares. Deu anys abans, es trobava en la cinquena posició, amb 659 nadons. Malgrat que al llarg de la darrera dècada Jordi ha caigut diversos llocs en la llista, el descens en la quantitat total no ha estat tan acusat. Es pot interpretar, doncs, que Jordi continua en la llista de preferències de molts catalans malgrat que ja no és dels més triats.
Jordi va viure una època d'esplendor en la dècada dels setanta, coincidint amb l'etapa del baby boom i el final de la dictadura, i es va situar en el segon lloc després de David. Més de 22.000 nens nascuts entre el 1970 i el 1979 van ser registrats amb aquest nom. Amb el descens de la natalitat, en la dècada dels vuitanta, Jordi va continuar en el segon lloc, amb 14.612 nens. El nombre va continuar baixant en els anys successius. Del 2000 al 2007 (la darrera dada de padró actualitzada), s'ha utilitzat Jordi en 3.707 ocasions. La comarca on viuen més Jordis, segons l'Idescat, és el Barcelonès, seguit del Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Segons Rabella, Jordi es va començar a utilitzar en el segle IV, tot i que no hi ha cap estudi concret sobre aquest nom, que durant l'edat mitjana era conegut però poc triat. En l'època moderna, Jordi –tradicional per ser el patró de Catalunya– s'ha mantingut al costat dels noms moderns.
George, Gorka, Giorgio i Jorge
Les variants de Jordi en altres idiomes són moltes, i algunes estan presents a Catalunya. Segons l'Idescat, hi resideixen més de 35.000 Jorges. Gheorghe, la versió romanesa, està registrat més de 1.000 cops; George, l'anglesa, es repeteix 271 vegades. En el cas d'Igor (rus), són 669; en el de Gorka (basc), 319, i Giorgio (italià), un total de 124.
D'altra banda, l'arribada de població d'origen immigrant podria explicar que durant l'any 2007 alguns pares triessin noms com ara Jordi Suuny, Jordi Leonidas, Leila Georgina o Elisabeth Jordina per posar als seus fills. Tradicionalment ha estat habitual trobar noms compostos catalans com ara Jordi Joan i Jordi Andreu. Cal destacar que, segons les dades de l'Idescat, a Catalunya hi ha 33 Jordi registrats amb nacionalitat andorrana, 18 amb la xinesa i 10 amb la boliviana.
