Malkovich, l’assassí

“Tothom té un component violent, molta gent és capaç d’assassinar”, afirma John Malkovich. No ha d’estranyar, doncs, la fascinació que exerceixen sobre la societat personatges com el psicòpata austríac Jack Unterweger, condemnat el 1974 per diversos assassinats, rehabilitat el 1990 i condemnat a cadena perpètua el 1994, després de reincidir amb l’assassinat de mitja dotzena de prostitutes més. El personatge, que es va suïcidar la mateixa nit que va saber que es passaria la vida a la presó, és el protagonista de l’espectacle The infernal comedy, que inaugura demà el 23è Festival Castell de Peralada.

John Malkovich codirigeix i protagonitza aquest muntatge atípic, que combina el text i la interpretació teatral de Malkovich amb la música clàssica: les sopranos Bernarda Bobro i Aleksandra Zamojska i l’Orchester Wiener Academie participen també en una obra que inclou fragments musicals de Boccherini, Vivaldi, Beethoven, Haydn i Mozart, entre d’altres.

“És un personatge que ens recorda tot el dolent que pot sortir d’una persona”, afirmava ahir a la tarda John Malkovich en una roda de premsa a Barcelona plena a vessar. L’actor es va involucrar en el projecte, estrenat a principis d’aquest mes a Viena, amb la curiositat d’“entendre el perquè de la seva vida, per què assassinava”, tot i que “és molt difícil explicar per què els assassins en sèrie maten”.

L’interès per aquest personatge és compartit per molta gent. Malkovich en desglossa les causes: “Hi ha un primer element polític, perquè el Partit Socialista d’Àustria el va convertir en una mena de símbol, d’exemple de la reinserció social. Un altre factor és que era una persona molt atractiva, agradava a les dones i sembla que n’hi havia de disposades a ajudar-lo a canviar”. El tercer element de la seva fama és el component violent dels humans esmentat a l’inici d’aquest article, que fa que la gent d’arreu del món s’interessi per aquests temes.

Aquest pot ser un dels motius pels quals s’associa l’actor als papers de psicòpata que ha fet en pel·lícules com En la línia de foc, Con air i El joc de Ripley. Ell no se sent gaire còmode amb l’etiqueta: “He treballat en setanta pel·lícules i cent obres de teatre, però només he fet de psicòpata en quatre o cinc ocasions. S’hauria de demanar al públic per què tinc aquesta fama”. En tot cas, “ningú escriu sobre persones bones, són més interessants les persones complexes, que amaguen coses i et poden sorprendre”.

Tornant a The infernal comedy, un dels temes que planteja és el de la reinserció social. “Jo crec en la reinserció dels presos –diu Malkovich–. La nostra religió, la nostra cultura i el nostre sistema legal es basen en la possibilitat de la redempció, d’acceptar que, si hem actuat malament, podem rectificar i ser millors. No estic segur que puguem canviar la gent, però la gent es pot canviar a si mateixa si decideix fer-ho”.
L’obra es representa una única vegada, demà, a l’auditori Jardins del Castell de Peralada. Martin Haselbock té un paper clau en l’espectacle: la idea, concepte i direcció musical han anat a càrrec seu. Michael Sturminger és l’autor del text i codirigeix l’obra juntament amb Malkovich.

Projecte sobre Jujol
Personatge polièdric, d’àmplia cultura i forta personalitat, Malkovich és un apassionat de l’arquitectura de Jujol. Ahir va revelar que està preparant un projecte a Barcelona, un film sobre l’arquitecte modernista català. “De moment només estic escrivint algunes idees”, va deixar caure.