Mar Coll triomfa als Gaudí

Tres dies amb la família, el debut de Mar Coll en la direcció, ha posat la cirera, o les tres cireres, amb forma de premis Gaudí, a una trajectòria excepcional per a una opera prima. La “primera gala aquàtica de la història”, com l’anunciava l’Acadèmia del Cinema Català, es va celebrar ahir a la nit al cinema Coliseum de Barcelona i va resultar ser una cerimònia força convencional, suposadament improvisada perquè els responsables s’havien equivocat de data. D’aigua, ben poca se’n va veure: només una divertida paròdia d’Escola de sirenes en una piscineta infantil buida, i un número musical final. Diferents parelles d’actors i gent del cinema van presentar els premis, en una cerimònia que, en general, es va desenvolupar amb força agilitat.

Mar Coll venia de guanyar tres premis al Festival de Màlaga i el número amb què comença el títol va tornar a ser màgic per al film ahir: va ser distingit com a millor pel·lícula en llengua catalana, per la direcció de Mar Coll i per l’actriu Nausicaa Bonnín, una intèrpret també gairebé novella i que per aquest treball ja va ser distingida a Màlaga. Emocionada, Nausicaa va acceptar el premi amb un discurs d’agraïment adreçat principalment a Mar Coll i als que segueixen fent possible “la màgia del cinema”. Mar Coll va dedicar el premi a la direcció a l’ESCAC i la seva productora, Escándalo Films, un planter inesgotable que ahir va sumar uns quants premis més.

Tres dies amb la família no estava entre les pel·lícules amb més nominacions, honor compartit per Trash (13 nominacions) i Xtrems i The frost, amb 11 candidatures cadascuna. Però la gala d’ahir a la nit va tenir un balanç similar a la de l’any passat: dos Gaudí per a The frost (fotografia i direcció artística), un per a Trash (música original), cap per a Xtrems, i els premis importants per a un film amb poques nominacions. El 2009 l’Acadèmia va coronar El cant dels ocells i enguany ho ha fet amb la pel·lícula de Mar Coll. És un palmarès que sembla confirmar l’aposta pel cinema català més prestigiós, més reconegut internacionalment. Los condenados es va endur el premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana i sembla reforçar aquesta tendència, que allunya les dues primeres edicions dels Gaudí dels Goya, més populistes.

De fet, la pel·lícula d’Isaki Lacuesta es va endur el premi Fipresci de la crítica a Sant Sebastià abans de triomfar als Gaudí, però no ha estat ni tan sols nominat per als Goya, uns guardons poc sensibles al cinema més avantguardista. Isaki Lacuesta també ha estat premiat pel guió de Garbo, l’home que va salvar el món, coescrit amb el seu director, Edmon Roch, i María Hervera. Aquest film s’ha endut a més el premi al millor documental, mentre que el de pel·lícula per a televisió ha estat per a 23-F, el dia més difícil del rei, de Sílvia Quer; el d’animació l’ha guanyat Cher ami, de Miquel Pujol, i el film de vampirs suec Déjame entrar ha guanyat el premi a la millor pel·lícula europea.

Si Mar Coll ocupa el primer lloc de la llista de triomfadors de la nit, acompanyada de Nausicaa Bonnín, immediatament al darrere hem de situar els intèrprets de Les 2 vides d’Andrés Rabadán. Aquest film de ficció dirigit per Ventura Durall i basat en la biografia del que era conegut com l’Assassí de la Ballesta es va endur el premis al millor protagonista masculí (Àlex Brendemühl), actriu secundària (Clara Segura) i actor secundari (Andrés Herrera, el primer que va pujar a l’escenari del cinema Coliseum). Àlex Brendemühl va dedicar irònicament el premi a Andrés Rabadán, sense el qual no hi hauria hagut pel·lícula: “Allà on siguis, sort”, va dir. Rabadán porta molts anys tancat a la presó.

Una altra pel·lícula que s’ha endut tres premis és Rec 2. Els membres de l’Acadèmia del Cinema Català també reconeixen els mèrits del cinema de gènere més comercial, que s’exporta internacionalment. Entre els absents del palmarès s’ha de destacar la notable Petit indi, de Marc Recha.