Noves generacions

Pintaven bastos aquest 1973: nomenament de Carrero Blanco com a president del govern, com a garantia de continuïtat del franquisme (juny) i posterior atemptat mortal per part d’ETA (desembre); detenció de Puig Antich (setembre); detenció de 113 persones de l’Assemblea de Catalunya (octubre); comença la vaga de fam de Lluís Maria Xirinacs davant la Model (desembre). I, a l’estranger, cop d’Estat a Xile (setembre) i assassinat del president Salvador Allende; esclata la guerra del Yom Kippur (octubre), que va originar la crisi del petroli i que alguns van qualificar de Tercera Guerra Mundial. Per altra banda, el món artístic perd els tres Paus: Picasso (abril) , Neruda (setembre) i Casals (octubre). I la nostra Cançó continua patint: Lluís Llach passa el seu exili artístic a París, això sí, amb bany de multituds, perquè va gravar L’estaca al mític LP Lluís Llach a l’Olympia. Raimon –a qui tampoc van deixar gravar cap disc a casa– i Pi de la Serra també es van apuntar a l’estratègia de publicar a l’estranger. La bona notícia és la inauguració del Zeleste, que esdevindria punt de trobada d’una nova generació de músics catalans: Orquestra Plateria, Sisa, Gato Pérez i Companyia Elèctrica Dharma.

La Cançó, però, seguia endavant a la tercera edició de les Sis Hores de Canet i també a Perpinyà, on aquest any es va fundar el col·lectiu de cantants Guillem de Cabestany. Les anades a Perpinyà, però, més aviat es feien per anar a veure la pel·lícula de Bertolucci L’últim tango a París, amb un impagable Marlon Brando.

Raimon
T’he conegut sempre igual
Una cançó sobre la clandestinitat que parteix d’una anècdota personal del cantant amb el polític Gregorio López Raimundo. Uns dies després que tots dos haguessin estat conversant plàcidament a París, es van creuar pel carrer a Barcelona i ni tan sols es van saludar. Qualsevol lleugera indiscreció podia portar el polític a la presó.

Núria Feliu
El clar país
Un tema que Jacques Brel va dedicar al seu país, Bèlgica. El títol de la cançó, Le plat pays, deixa ben clar que, el seu, és un país pla, característica que no es pot aplicar a les terres catalanes. Per aquest motiu, es va convertir el títol en El clar país.

Joan Manuel Serrat
Pare
Una cançó ecologista de denúncia de la mala gestió de la natura per part dels homes i una de les peces que més han perdurat en el repertori habitual de Serrat.

Guillermina Motta
Drapaire
Un dels tangos més coneguts de Discépolo, anomenat Cambalache en la versió original. Es tracta d’una síntesi crítica del segle XX amb la particularitat que va ser escrita el 1935 i que, per tant, té més de vaticini que de resum veritable.

Maria del Mar Bonet
No voldria res més ara
Una cançó d’amor i enyorança escrita i composta per la cantant mallorquina. Després l’ha gravat dos cops més, al disc Ben a prop i al directe El cor del temps, gravat al Palau Sant Jordi.

Lluís Llach
L’estaca
La cançó més emblemàtica del repertori de Llach. Explica de manera metafòrica que el final de la dictadura pot ser a prop si tothom hi col·labora.

Jaume Arnella
No en volem cap
És una d’aquelles estrofes que es canta repetitivament en situacions d’alegria. Arnella la va incloure al disc Cançons de vi i taverna.

Dolors Laffitte
Quatre llunes
En el disc Varietat de varietats, Dolors Laffitte va confeccionar un repertori interessant basat en gran mesura en cançons de Jaume Vidal i Alcover i Maria Aurèlia Capmany.

Toti Soler
Susanna
Una de les cançons indispensables de Leonard Cohen, Suzanne, pren un nou aire en la veu i la guitarra de Toti Soler.

Joan Isaac
I som tu i jo
Una de les seves primeres cançons. Es va editar només en un senzill i no es va incloure mai en cap disc posterior.

Falsterbo 3
Quan el sol es pon
Falsterbo 3 va traduir al català el tema Day is Done del grup Peter, Paul & Mary.

Ovidi Montllor
Carta a casa
Es tracta d’un text que Ovidi Montllor va enviar a casa seva preguntant per la família i explicant les particularitats de la seva vida allunyat de la dona i la filla.

Pere Tàpias
El tango de l’amant
Tàpias va ser un dels màxims exponents de la cançó humorística. En aquesta cançó se solidaritza amb els amants furtius que es camuflen en la nit per no ser descoberts.

Hàmster
El carrer que no té nom
Tres joves de Sant Cugat del Vallès van formar aquest grup que va aconseguir fer nombroses actuacions a les primeres parts d’artistes ja consagrats.

Ara Va de Bo
Si no saps què fer
Des dels seus inicis, el grup Ara Va de Bo ha estat caracteritzat per un nivell d’autoexigència extraordinari.

Ia-Batiste
Pallarès
El gust per la melodia és una de les particularitats del duet format per Ia Clua i Jordi Batiste. La cançó Pallarès n’és una bona mostra.

Ramon Muns
La llum dels dies clars
Una de les cançons representatives del seu debut discogràfic és La llum dels dies clars.

Esquirols
Rústic camp
Es tracta d’una sàtira sobre l’actitud de la gent de ciutat en visitar els pobles.

Pere Figueres
Desperta’t, Rosselló
La catalanitat del Rosselló i la necessitat de salvaguardar-hi l’ús de la llengua van inspirar el poeta nord-català Joan Amade en aquest cant de combat.

Peret
El mig amic
Una cançó sobre l’activitat professional del pare de Peret, venedor ambulant habitual de diversos mercats d’Osona, on venia roba.