La coronació de l'absent

A vegades la gent, mal que pesi als fabricants d'estadístiques, fa el que li dóna la santa gana. Potser per això ahir van relegar la segona novel·la del besaluenc Martí Gironell, La venjança del bandoler, a un discret segon terme, tot i l'èxit a què l'havia mal acostumat fa dos anys amb El pont dels jueus; potser per això, també, una noia solitària de no pas més de vint anys, amb una rosa flamejant als dits, resseguia murmurant amb llavis tremolosos, com si estigués aprenent tot just a llegir, les primeres línies de La casa de les belles adormides, un llibre preciós i terrible del japonès Yasunari Kawabata que naturalment no figurava a cap pronòstic, com tampoc la decisió d'aquesta ciutadana heroica d'ignorar els eclipsis i els secrets d'autores de masses com Stephenie Meyer i Rhonda Byrne per endur-se a casa aquesta joia oriental no classificada. El fotògraf saltenc Martí Artalejo va adherir-se també al lliure arbitri proposant, per a un programa de Televisió de Girona, una llista alternativa dels llibres més destacables de la diada no pas atenent a les seves qualitats literàries o mediàtiques, sinó l'eficàcia i la bellesa de la seva imatge de portada. Segons aquest criteri, els lectors haurien de decantar-se per títols com ara La nau, de Pau Planas, Una educació francesa, de Joan-Daniel Bezsonoff, Camins particulars, de Lluís Freixas, Camisa de foc, d'Anna Carreras, o La solitud dels nombres primers, de Paolo Giordano, l'únic que ben mirat acabaria al final del dia figurant en la llista oficial dels deu títols més venuts a Catalunya i entre els més sol·licitats també a Girona.

El preàmbul pot semblar llarg, però és que la capçalera del rànquing era tan clara, que els habituals d'aquesta estrambòtica aposta per endevinar quin és l'autor que aconseguirà la proesa de vendre més llibres en un sol dia estaven més interessats ahir a esbrinar quins li vindrien tot darrere que no pas a encertar el nom del triomfador. Perquè Stieg Larsson tenia el títol guanyat feia ja setmanes, potser un any i tot, des que, el maig del 2008, va sortir al mercat la primera edició d'Els homes que no estimaven les dones i en poc temps va convertir-se en un fenomen editorial extraordinari. La traducció, l'octubre passat, de la segona part de la trilogia, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, ha acabat de completar l'apoteosi, ara sí, amb la campanya de Sant Jordi pel mig per beneir les tribulacions del conscienciós periodista Mikael Blomkvisti la seva inusual col·laboradora, la hacker anorèctica i gòtica Lisbeth Salander. Que el fenomen ha estat explosiu i relativament recent ho confirma el fet que ahir encara es vengués més la primera entrega de la sèrie que no pas la segona, i augura una bona rendibilitat del producte encara per al Sant Jordi vinent, en què la saga ja s'haurà completat amb La reina al palau dels corrents d'aire, que Columna traurà a la venda el pròxim 23 de juny.

Si esbrinar la primera posició del rànquing no tenia cap misteri, tampoc a la segona fila hi havia gaire discussió: Gaspar Hernández, amb El silenci, i Javier Cercas, amb Anatomía de un instante, tot i que l'ordre podria ser intercanviable, segons l'apreciació dels llibreters consultats, van ser els següents autors que més van sol·licitar els lectors gironins. Darrere d'ells, en una mena de poti-poti difícil de jerarquitzar, van tenir també demanda L'any del senyor, d'Eloi Vila, El món sobre rodes, d'Albert Casals, El nas de Mussolini, de Lluís-Anton Baulenas, Olor de colònia, de Sílvia Alcántara, L'últim home que parlava català, de Carles Casajuana, La papallona negra, d'Antoni Pladevall, Pep Guardiola, de Jaume Collell, i els ja esmentats Gironell i Giordano. Pel que fa a Sílvia Soler i els seus Petons de diumenge, que amb el premi Bertrana es tenia per una autora inexcusable en la llista, alguns llibreters de Girona ciutat van comentar que havien rebut pocs exemplars en estoc de la novel·la i que a primera hora del matí ja no els en quedava cap per vendre. La resta del pastís de la festa, en fi, se'l van repartir els llibres de cuina, els de sexe, els d'economia de supervivència, els de la Donna Leon i, sí, encara El noi del pijama de ratlles, de John Boyne.