«La gent gaudeix d'aquest dia, perquè potser l'any que ve estarà a l'atur»
Endinsats en el rebombori de Sant Jordi, amb el centre de la ciutat plena de gent escollint llibres i roses, moltes persones van oblidar –encara que fos momentàniament– la fràgil situació econòmica que viuen des de fa uns mesos. «És necessari tirar endavant», coincidien a assegurar un grup de treballadores de Nissan, que des de l'octubre passat estan a l'expectativa de com es resol l'expedient de regulació proposat per la direcció de l'empresa. La Patrícia Garcia, la Sheila Alcaina, la Laura Bonich, la Carol Almecija i la Luz Müllor van abandonar durant una estona els seus llocs de treball a la fàbrica per explicar com vivien aquest Sant Jordi, el de la crisi.
La primera paraula que van pronunciar les treballadores de Nissan va ser: «angoixa». És igual si és Sant Jordi o qualsevol altre dia, elles senten els nervis de no saber què passarà demà. «Vam marxar per Setmana Santa i patíem per si en tornar mantindríem o no el lloc de feina.» Per sobreposar-se a la incertesa del futur viuen amb un optimisme gairebé forçat el dia a dia. «Malgrat aquesta situació que arrosseguem des de fa molts mesos, no podem pensar que s'acaba el món, hem de mirar cap al futur», diu una. L'altra hi afegeix que «s'ha d'aprendre a viure amb aquest panorama, és allò del carpe diem, no?» Per això diuen que entenen la gent que ahir va omplir els carrers: «Calia disfrutar d'aquest dia perquè no saben si l'any vinent es podrà repetir.»
Potser l'any passat ja començaven a ser perceptibles les vicissituds econòmiques, però enguany se'ls ha posat nom, i per tant, ningú s'escapa de saber com estan els seus comptes, els del país i fins i tot els del món. «Poques vegades et pots oblidar de la crisi, parlis amb qui parlis, d'una manera o altra, l'afecta.» Són molts els que pateixen les conseqüències de la crisi, i tot i això se senten una mica oblidades: «Sabem que si sortim al carrer, si ens manifestem, ningú aliè a la fàbrica ens donarà suport. Suposo que això ho fem tots, ens movem per allò que ens interessa individualment.»
Perceben com el desgavell econòmic ha sacsejat els individus que es replantegen què és important i què no ho és. «Si l'any passat vaig anar al Marroc per Setmana Santa, enguany m'he quedat feliçment a casa restaurant mobles vells», comenta una de les noies, que com la resta només va dos dies a la setmana a la fàbrica per la reestructuració de torns.
Les empleades de Nissan han rebut el llibre i la rosa, però per elles el millor regal és «continuar a la fàbrica, treballant».
