1992: L'any dels Jocs Olímpics

Ja feia anys que tot Catalunya i sobretot Barcelona estaven abocades al que seria l'esdeveniment del segle: els Jocs Olímpics. Sens dubte, aquell 1992 va estar marcat en tots els sentits per la gran trobada esportiva, que també tenia detractors. Precisament a la mateixa hora que se celebrava l'acte d'inauguració, a pocs quilòmetres de la capital catalana, a Ripollet, algunes bandes de rock, com Els Pets, Brams, Matamala i Negu Gorriak, feien un concert per mostrar el seu desacord amb els Jocs.
Aquell any, però, també pot ser recordat per la gran productivitat en l'àmbit del rock català. El grup dels germans Gil Matamala va presentar U; la formació de funk Slips va estrenar MCMXCII; els banyolins Zoo-il·lògics van treure al mercat Tu rai; Terratrèmol va demostrar que encara tenia corda heavy i va publicar Passió sota la pell, el seu segon disc, i Brams, amb Francesc Ribera Titot al capdavant, treia el disc de debut, Amb el rock a la faixa.

També hi va haver concerts memorables com el de Sau a la plaça Monumental davant de 8.000 persones, que es va enregistrar per publicar-lo l'any següent en el disc Concert de mitjanit. El mateix van fer la banda de Banyoles Kitsch a la sala Zeleste i Sangtraït, que va treure al mercat un disc en directe titulat Al Palau Sant Jordi.

Però també hi va haver discos d'estudi. Fruit sex, el tercer d'Els Pets, va veure la llum aquell any, un treball que assentava les bases d'un discurs melòdic més elaborat, amb arranjaments més cuidats i amb unes lletres més intimistes.

Un altre dels grans àlbums del 1992 va ser Bamboo Avenue, possiblement el millor de la banda liderada per Adrià Puntí, Umpah-pah, a diferència del d'uns altres gironins, Sopa de Cabra: el seu Somnis de carrer, amb cançons antigues i descartades d'altres discos, va passar més o menys desapercebut.

Sau
Envia'm un àngel
El tercer disc de Pep Sala i Carles Sabaté, Quina nit, va significar la consagració definitiva de Sau dins del panorama musical nacional. La cançó Envia'm un àngel és potser una de les preferides dels fans del grup d'Osona.

Sangtraït
Somnis entre boires
L'últim segell va ser el tercer disc d'estudi del grup. Entre les dotze cançons que conté destaca la balada Somnis entre boires.

Els Pets
Cerveses, nenes i rock'n'roll
Hi ha un abans i un després de la trajectòria musical d'Els Pets a partir de Fruits sex, un disc més experimental i més treballat que els anteriors pel que fa al so i els arranjaments de les cançons.

Lax'n'Busto
Però saps tu que...
El segon disc de Lax'n'Busto -batejat amb el mateix nom del grup- es va convertir en un dels treballs discogràfics amb més èxit del rock català i va situar el grup del Vendrell entre els més grans.

Umpah-pah
Subsidi per vell
Després del seu debut amb Raons de pes, Umpah-pah presentava Bamboo Avenue, un disc que va significar l'arrelament del grup dins del panorama musical català.

Kitsch
Art de trair
El segon disc del grup banyolí Kitsch es pot considerar una obra d'art que comença des de la coberta del disc, il·lustrada per Lluís Güell.

Brams
Papa
Brams, grup liderat per Francesc Ribera Titot, va debutar el 1992 amb el disc Amb el rock a la faixa.

Karda Fàstik
La caca de colom
Després de guanyar el concurs de maquetes del Mercat de Música Viva de Vic, Karda Fàstic va presentar el seu primer treball, Eixabur.

Rock Gaià
El meu poble
Va ser una banda efímera que només va treure un disc al mercat.

Bustamante
Baby, you know
L'artista valencià va presentar el seu quart treball, Ciutat magnètica.

Terratrèmol
El gegant de formigó
L'àlbum de Terratrèmol Passió sota la pell va refermar encara més la seva proposta de rock dur.

Salzburg
Igor i Mac
És una de les peces del primer disc del grup maresmenc, Cursa cap enlloc.

Zoo-il·lògics
M'has dit ei
El camí obert per Kitsch va animar altres bandes, com Zoo-il·lògics, a intentar l'aventura discogràfica.

Fora de Sembrat
No aturen
Amb el primer disc, No aturen, es van convertir en un dels grups mallorquins més coneguts.

Slips
És tope
Slips va omplir el buit que existia en la pràctica dels ritmes negres.

Taxi Tat?
Un entre tants
Taxi Tat? va aparèixer en ple boom del rock català, per la qual cosa la seva proposta va passar desapercebuda.

La Salseta del Poble Sec
La nit de la iguana
La banda de ball presentava el seu disc més rocker, Treballo de nit.

Max Sunyer
Rumbeta
El guitarrista Max Sunyer va presentar l'àlbum Nòmades.