'The Man From London', una impecable adaptació d'una novel·la de Simenon

The Man From London, l’última pel·lícula de Béla Tarr, només necessita d’un pla seqüència per establir la tensió d’un atmosfèric film de suspens. La càmera s’instal·la en la torre d’un vigilant d’estació i es mou, inquieta, per a contemplar el que passa al seu voltant: una maleta plena de diners, uns homes i un cos que cau a l’aigua. Com el vigilant, la càmera és testimoni de tot el que passa en l’escena, fosca i emboirada. Aquesta seqüència d'obertura llarga, assenta les bases d’un film noir atípic que adapta una novel·la de Georges Simenon.

Tarr i el seu co-guionista, l’escriptor László Krasznahorkai, adapten a la perfecció l’esperit del llibre, en què el suspens dóna peu a la reflexió moral i d’estat d’ànim: un camí que no gaire llunyà del representat en les seves anteriors pel·lícules, on pesava el fantasma de l’Hongria comunista. Béla Tarr crea una pel·lícula absolutament atmosfèrica, en què el blanc i negre incrementa la tensió pròpia del gènere i la posada en escena –amb una càmera enganxada contínuament al protagonista—posa en evidència la vida anodina del personatge.

The Man From London va més enllà de tota moda estètica o convencioncionalisme genèric, és una obra en què el contingut es presenta amb solemnitat i els aspectes visuals porten la marca d’un dels millors directors europeus del moment. Si el diumenge el Festival de Cannes festejava el seu 60 aniversari amb una sèrie de curtmetratges en homenatge a les sales de cinema; ahir ho va celebrar amb una pel·lícula que, per la seva fascinació visual, només pot ser vista en pantalla gran.