Terra xopa d'Espriu

L'Espai Brossa enceta temporada amb la fèrtil argila de paraules d'Espriu, en una lluminosa dramatúrgia de l'estudiosa Rosa Delor i la directora Teresa Vilardell que han optat per presentar la mirada femenina del poeta a través de les distintes expressions: lírica, narrativa i dramàtica. D'aquesta manera han traçat un fresc recorregut que arrenca amb els poemes d'El caminant i el mur, amb la mare com a inici i eix de la dona espriuana. Segueix Letizia, “un conte de Poe sense Poe ni por”, vívida descripció d'un enterrament, amb imatges macabres que contrasten amb la deflagració d'un desig inesperat, durant la vetlla, envers la cosina de la morta, d'una semblança inquietant, en una intriga que evoca amb voluntat paròdica contes com Ligeia o Morella d'Edgar Allan Poe. És el moment culminant de la interpretació de Fina Rius, l'actriu que fa esponjós i nítid el verb espriuà, i que s'adapta amb versatilitat als personatges que mostra: la Laia de la novel·la, quan la protagonista veu que les seves pregàries li cauen a sobre com una pedregada que li esmicola l'anhel. La Carlota de Miratge a Citerea, diari d'una adolescent que es turmenta per la secreta passió que professa a la seva professora de literatura. Rius es desdobla en els dos personatges, i diu les paraules de la monja docent amb cantarella gregoriana, tot i que no s'acaba de desfermar la llépola humorada del poeta.

L'itinerari es tanca amb la Fedra de l'última peça dramàtica d'Espriu escrita per a l'Espert. La posada en escena és suggerent i simbòlica. L'actriu dibuixa, sobre l'escenari pintat amb un jardí d'aire italià, un cercle de guix, i a cada tram de l'espectacle hi inscriu una de les cinc puntes de l'estrella de David, en una estructura cabalística tant del gust del poeta.