Salomó ja té llesta Cal Cadernal per convertir-la en museu dels balls parlats
Un cop completada la restauració de la casa pairal, el centre d'interpretació depèn ara d'una subvenció
El futur centre d'interpretació salomonenc funcionarà també com a Museu del Ball del Sant Crist de Salomó, un ball parlat que els veïns representen cada mes de maig i que està protagonitzat per la figura entre històrica i llegendària de Josep Nin. L'espai s'inclourà dins del Parc Cultural del Baix Gaià, una iniciativa engegada pel Consell Comarcal, a través de l'Institut Comarcal d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic (ICODE), dins del projecte de promoció i diferenciació turística del nord del Tarragonès. Precisament, l'ens ha sumat tres dels centres d'interpretació que formaran aquesta xarxa (a Salomó, el Catllar i Creixell) per tal de concórrer conjuntament als fons Feder. «El calendari de la museïtzació dependrà de la concessió d'aquesta subvenció. Si no, haurem de buscar alternatives», va comentar ahir l'alcalde de Salomó, Anton Virgili.
El projecte de conversió de Cal Cadernal en museu, que es va presentar ahir davant dels veïns del municipi, es distribuirà en les dues plantes de la casa pairal. L'exposició tradicional es combinarà amb l'ús d'àudios i vídeos, com la projecció d'un cronista que rebrà els visitants a la primera sala del museu oferint-los un resum dels continguts que hi trobaran
A la primera planta, hi haurà una sala dedicada als balls parlats al Camp, mentre que quatre sales més recorreran els orígens del ball del Sant Crist, i la seva evolució pel que fa a la música, la literatura, el vestuari i l'escenografia. El museu també tractarà de la història de Salomó entre els segles XIV i XVII i la importància de la família Nin en aquella època. Finalment, a la planta baixa (a més de l'accés al museu i la botiga de records) hi haurà sales dedicades a la capella del Sant Crist i la història de Cal Cadernal.
Subvencionat
L'alcalde salomonenc va celebrar ahir la rehabilitació de la casa pairal, i va recordar que va estar a punt de desaparèixer per un projecte d'urbanització de la zona que preveia el seu enderroc. «És un dels exemples més notables de l'arquitectura civil del barroc al Camp de Tarragona», va destacar Virgili. Les obres de recuperació de l'edifici, que s'han realitzat en tres fases, han estat possibles gràcies a la col·laboració de diverses administracions. Una de les subvencions més destacades és la rebuda pel Ministeri de Foment, corresponent a l'1% cultural, i que ha suposat una injecció de 500.000 euros. El projecte també ha rebut diversos ajuts econòmics de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona.