Una història real

“En català es pot parlar molt bé dels desheretats d'arreu del món”, deia ahir Pepa Úbeda (Carcaixent, Ribera Alta, 1953), guanyadora del 33è premi Miquel de Palol de poesia amb l'obra La meua frontera. “La meua frontera no és cap frontera”, afegia aquesta autora, col·laboradora habitual de l'edició digital d'El Punt del País Valencià, que amb aquest poemari ha volgut recordar tots els “desheretats”, sense pensar en fronteres: les víctimes de la Guerra Civil; els morts de la seva pròpia família, però també aquells que pateixen en qualsevol lloc del món. Ella els coneix bé, com a gran viatgera que visita sovint països com ara Nicaragua i el Salvador. Pintora, gravadora i il·lustradora, professora de català i gestora cultural, Pepa Úbeda també va guanyar l'any passat el premi Benet Ribas, dels Recull de Blanes, amb Varador de sorra. “És un orgull guanyar premis a les comarques on es parla millor el català”.

Espais Escrits, la Xarxa del Patrimoni Literari Català, està formada per 40 institucions –fundacions, cases museu, etc.– dels Països Catalans que “vetllen per posar la literatura dels nostres autors canònics a l'abast de tothom”. Espais Escrits va rebre ex aequo el premi Lletra al millor web sobre literatura en català per www.mapaliterari.cat. El web utilitza Google Maps per consultar diferents punts de la geografia mundial amb textos de literatura catalana associats i continguts multimèdia que permeten entendre millor la relació entre un escriptor i els seus paisatges reals i simbòlics. Aquesta és la versió 2.0, però ja es pensa en la 3.0, amb realitat augmentada. “És un recurs per al turisme i l'ensenyament, però sobretot és un servei al país”.

“Estructurar literàriament el país”, aquest és l'objectiu del projecte Endrets (Geografia literària dels Països Catalans) que ahir va rebre ex aequo amb Espais Escrits el premi Lletra al millor web sobre literatura en català. Van recollir el premi Llorenç Soldevila –membre de la comissió permanent del consell editorial d'El Punt– i Richard Samson, que dirigeixen el projecte des de la Universitat de Vic. Aquesta geografia té dos formats diferents: deu llibres o guies que s'aniran publicant fins al 2019 –ha sortit publicat el volum de les comarques barcelonines–, en els quals es remarquen els espais més singulars connectats d'alguna manera amb la literatura. Tota aquesta informació té també la seva plasmació digital al portal Endrets (www.endrets.cat), plantejat com una eina útil –i interactiva– per al lleure, l'ensenyament, l'excursionisme, etc.

Com que les bases no preveuen la proclamació de cap finalista, Xevi Sala no tindrà retribució econòmica per Les causes perdudes, però Columna, atenent el prec del jurat del Bertrana, ha confirmat que publicarà també aquesta novel·la valenta sobre un pederasta que acara el lector a l'ambivalència del mal. Ambientada al ”pati de darrere” de Girona, entre la Font de la Pólvora (tot i que mai és esmentat pel seu nom) i Salt, Les causes perdudes tracta d'un mestre de Barcelona amb inclinacions pederastes que és desterrat a un dels barris més marginals de Girona per expiar les seves faltes. Fins que un dia apareix assassinada i violada una de les seves alumnes. Xevi Sala (La Bisbal d'Empordà, 1965), director adjunt d'El Punt i autor d'un assaig dedicat justament a la Font de la Pólvora (A l'altre barri, 2003), ha volgut escriure una novel·la sobre la ratlla difusa entre el bé i el mal: “El mal absolut no existeix. Fins i tot un pederasta, un ésser fastigós, té la seva humanitat i pot donar mostres de bondat.” Sala, que ha afrontat el repte de narrar la història en primera persona, assumint el punt de vista d'“un personatge antipàtic que parla de la seva atracció per les nenes a vegades fins i tot en un to poètic”, adverteix que no ha pretès escriure cap tractat de pederàstia, sinó més aviat sobre l'heroisme silenciós dels mestres, “encara que sigui per mitjà d'un heroi defectuós”, i sobre “el dret de tota persona a la redempció”. En aquest procés, tindrà el seu paper un advocat que, a mesura que el feia aparèixer en el llibre, Sala s'adonava que anava prenent els trets del desaparegut Sebastià Salellas, de manera que va acabar integrant-lo a la trama sense cap emmascarament.“És l'únic personatge real de la novel·la”, va dir l'escriptor, que en certa manera ha pres el títol de l'advocat gironí: “Ell, que abraçava totes les causes amb la màxima radicalitat, solia dir que no existien les causes perdudes, sinó només causes pendents”.

“Maragall és nostre”, va exclamar Sam Abrams amb l'apassionament que el caracteritza quan va defensar la modernitat d'un poeta que, segons ell, “l'arqueologia literària del món acadèmic ha escatimat als nous lectors”. Llegir Maragall, ara, 31è Premi Carles Rahola d'assaig, és una proposta de lectura de l'autor de La vaca cega sense els prejudicis que fan flaquejar bona part dels clàssics catalans i adreçat a tota mena de lectors, “des d'un jubilat a un hiperespecialista” en l'obra del poeta. Assagista, poeta, crític literari i traductor, Sam Abrams (Beckley, West Virginia, 1952), que ja va participar activament en els actes de l'Any Maragall el 2006, va dir que el seu assaig era “una invitació a llegir Maragall des de l'actualitat”, sense empobrir-lo amb recerques històriques com per exemple si l'Oda a Espanya tracta sobre la pèrdua de les colònies d'ultramar. “Maragall també ens parla avui, perquè és molt més que el producte de la seva època”, va dir l'assagista, que va comparar el seu cas amb el de Shakespeare, que “s'entén perfectament sense haver d'explicar les disputes per la successió de la monarquia a l'època isabelina”.

L'apropiació indeguda de Maragall ha propiciat també, al seu parer, la propagació d'unes idees equivocades sobre el poeta, presentant-lo com “un escriptor intuïtiu, innocent i conservador”; al contrari, Abrams el considera “intel·ligent, heterodox, modern i absolutament genial”. Per si algú en dubta, en el seu llibre reconstrueix la imatge de Maragall “poema a poema i llibre a llibre”, una lectura arran de la qual assegura haver localitzat “només dos poemes deficients: la resta són tots excel·lents”. Sobre la seva actualitat, va recordar que un vers de l'Oda a Espanya està servint ara d'icona dels nous moviments independentistes.

Mentre ahir es venien a un ritme accelerat les entrades anticipades del concert que Els Amics de les Arts oferiran el 20 de novembre a l'Auditori de Girona, dins del Festival Temporada Alta, el grup va confirmar ahir que aquest és el seu gran any –desenes de concerts, 11.000 discos venuts, set premis Enderrock– amb el premi Cerverí a la millor cançó, votada pels oients de Catalunya Ràdio. El tema premiat és Reykjavik, una cançó que explica el final d'una relació de parella d'una manera “madura i freda”, com la capital islandesa. “La vam escriure tots quatre en el cotxe durant un retir creatiu”, explicaven ahir els músics, que van destacar “el moment immillorable que estem vivint com a grup”.

“Per a nosaltres, una cançó no és un 50% de música i un 50% de lletra. En els nostres temes, la lletra pesa molt més que la música, i per això ens agrada especialment un premi que valora les nostres lletres”, van afegir. “Ens agrada fer lletres molt transversals, que permetin fer-ne diverses lectures: Armengol, per exemple, és una cançó plena de noms d'animals que agrada molt als nens, però que en realitat parla d'un drogoaddicte. Sempre ens ha agradat molt jugar amb la llengua i també utilitzar referents cinematogràfics i televisius”.

El grup, que el dissabte 25 de setembre actuarà al BAM de les festes de la Mercè de Barcelona, farà l'any vinent una gira pels casals catalans a l'estranger. I a finals del 2011 gravaran la continuació de Bed & breakfast.