La gratuïtat

Última jornada de les festes de la Mercè. Punt i final a quatre dies de concerts gratuïts. Però, tal com acostuma a passar, el fet de poder assistir a actuacions sense gratar-se la butxaca, no és una activitat al grat de tothom. I si no, que li preguntin a Peter Gabriel. Ara fa uns dies, al Mercat de Vic, es va debatre sobre això en una jornada tècnica al voltant de la programació en temps de crisi, presentada i moderada per Jordi Bertran.

En la seva exposició, Bertran va filar prim entorn a la situació actual del sector. Segons les xifres exposades, l'administració és el primer agent de contractació i de subvenció de l'escena musical, que mostra una clara tendència a la gratuïtat permanent. En relació a la Generalitat, la música ens costa a cada català 10,3 euros per cap anuals, més els 9,6 que ens costa als barcelonins. Tot plegat no arriba al preu de la localitat d'un concert de primera categoria, però ens permet triar entre un grapat d'actuacions de músics reconeguts. El 2009, la música en viu va registrar una davallada de facturació propera al 15%, i l'assistència, un descens del 10%. Existeix una tendència al retrocés i una de les solucions és l'eliminació de concerts gratuïts. És com el peix que es menja la cua. I la música és la principal damnificada.