Vilaró fa surar ‘Mu'

Mu és el nom d'un hipotètic continent perdut, similar a l'Atlàntida i Lemúria, del qual es pensa estava situat a l'oceà Pacífic abans que s'enfonsés sota les aigües. També és el nom que l'artista Xevi Vilaró (la Cellera, 1975) ha escollit per titular la seva nova exposició, que aquests dies es pot veure a la galeria Ginocchio de Ciutat de Mèxic. Hi ha reunit onze obres de gran format en què la “desaparició” a què fa referència en remetre's a la mítica illa es visualitza eliminant visualment la fisonomia dels éssers humans. Els protagonistes dels seus quadres, així, són persones sense cara ni expressió, enigmàtics i inquietants alhora, amb què, paradoxalment, quan els posa en contacte amb la naturalesa, aconsegueix que surin els sentiments més purs de cada persona.

Segons l'artista, amb Mu busca “reflectir i ressaltar la naturalesa pròpia de l'ésser humà, que s'ha perdut en el camí de l'absurd; treure a flotació els sentiments més purs, obrir les fonts del judici que van ser tancades pels desterrats, la font dels sentiments i les llàgrimes d'aigua dolça que van ser filtrades per poder regar els camps interns.” I acaba recordant que “encara que ens creiem eterns i que estem per damunt de la naturalesa, igual que Mu, els éssers humans podem desaparèixer”.

La sèrie Mu es compon per pintures de diversos formats i dibuixades sobre tela i acrílic retroil·luminat. La majoria són peces que prenen vida per si mateixes, amb personatges eteris que semblen buscar la seva essència humana en interiors d'aeroports, freds i plens de moviment. Vilaró ha estat un any treballant per conformar aquesta mostra.