Crítica
teatre
Risoteràpia
Quim Masferrer és ara Teatre de Guerrilla, després de la deserció de Xuriguera i Faixedas. Masferrer ha obert una nova etapa amb un repte personal i creatiu, que el situa pràcticament sol en escena durant més d'una hora i mitja, donant vida a un personatge desagradable, que no ho és tant perquè sigui un estafador, sinó perquè n'està tremendament satisfet i té un ego com una catedral gòtica. El xarlatan, aquell que “et canviarà la vida”, entra en escena com un il·lusionista envoltat de fum i de misteri: un principi tan impactant com el final, que no desvelarem. Aquest home, que rebutja enèrgicament totes les teràpies curatives alternatives que no siguin les seves –imposició de dits, braçalets de pell de plàtan i aigua d'escarxofa amb anís– és tan ridícul que fa riure fins i tot quan el personatge s'excedeix i es repeteix: després d'una dotzena de vegades de fer fora d'escena abruptament el seu subordinat i d'altres tants recordatoris que els seus productes sanadors es podran comprar a la sortida, el monòleg entra en terrenys perillosos, però millora força quan aquest pobre home –perquè no és res més que això– descobreix les seves pors i debilitats.