Que necessari és el rock & roll

El pavelló de Fontajau de Girona va tremolar dissabte al vespre emulant nits èpiques d'è-xits esportius. Ressuscitant dates memorables com les victòries de l'Akasvayu Girona contra el Reial Madrid un 11 de setembre o en vigílies de Nadal, Fito & Fitipaldis va fer embogir les 6.000 persones que van fer el ple al recinte. Després de passar el dia abans per Tarragona, la gira Antes de que cuente diez va fer una aturada en terres gironines.

Durant el concert hi va haver temps per a tot, de saltar, ballar, plorar i fins i tot de badallar i d'agafar la rebequeta per fer un son. Fito & Fitipaldis va començar amb molta energia i amb la voluntat: “Girona, avui ens ho passarem molt bé”, avisava Adolfo ‘Fito' Cabrales. També val a dir que el públic ja estava comprat per endavant: es van exhaurir totes les localitats. Sinó, no s'explica com tantes veus són capaces de cantar alhora i coordinats Por la boca vive el pez, Me equivocaría otra vez, Acabo de llegar o el nou tema Antes de que cuente diez. La banda va agrair aquesta escalfor gironina amb una posada en escena a l'alçada dels millors grups de rock-and-roll del món. És més: “que n'aprenguin!”. Durant dues hores i mitja van demostrar ser uns grans professionals de la música i uns vells rockers. Entre cançó i cançó, un traguet de whisky –barat, és clar– i la cigarreta, per recuperar l'energia que perdia Fito anant amunt i avall de l'escenari. “No m'estranya que estigui tan sec”, comentava una noia. Sobre el seu aspecte físic també em vaig quedar amb un altre comentari: “és lleig de collons, però és un monstre”.

De moments “manteta i a dormir” també n'hi va haver. A l'espectacle li sobren els solos d'instruments. N'hi va haver en excés. Molts. Moltíssims. Això va provocar que a la meitat del concert la intensitat caigués perillosament en picat. Però no va tocar fons, ho van salvar de la millor manera. Com si ja avancessin una traca final dels focs de les Fires de Sant Narcís, el concert va despuntar després de Soldadito marinero, que per cert: pell de gallina! Espectacular tot Fontajau cantant a cappella la tornada, un cop el grup s'havia retirat als camerinos. Ningú no volia marxar del pavelló. Per unes hores la música va fer espolsar els fantasmes de la rutina diària. Tal i com diu una cançó dels Fito & Fitipaldis, Que necessari és el rock & roll.