Crítica
circ
Una poma boníssima
Daraomai és una companyia d'acrobàcia nascuda només fa tres anys, el 2007, i que amb poc temps ha aconseguit posicionar-se com una de les formacions emergents del circ català, gràcies a la bona tècnica dels exercicis de mà a mà d'Agnès Fustagueras i Martí Soler (formats durant tres anys a l'escola de circ francesa Fratellini), així com a la creativitat dels seus números, amb un estil molt més proper al nou circ contemporani que a les estrelles i les plomes de companyies acrobàtiques catalanes amb més recorregut com Els Gingers o els Two Play. Aquesta setmana han actuat a Sant Joan Despí, en el marc del cicle Cultura en Gira. Amb 28 anys, Agnès Fustagueras, l'àgil de la companyia, va mostrar aquell escàs do de saber estar a la pista en qualsevol circumstància, i va exhibir les seves qualitats físiques realitzant brillants mortals, originals moviments i un enèrgic número en solitari que va incloure exquisits flic-flacs i una sèrie de figures acrobàtiques de terra. L'espectacle, presentat al Foment Artístic davant d'un públic familiar, és d'alt voltatge, intens i pràcticament no hi ha descans per a Joan Català –que va fer de contrapunt humorístic tot i actuar lesionat– ni per a Fustagueras i Soler, els quals executen les acrobàcies i els equilibris mentre intenten fer mossegades a aquelles pomes que els faran canviar d'estat d'ànim i fer un gir de 180 graus a un espectacle que comença de manera introspectiva i acaba com una festa i en què cal ressaltar l'encert de la música original de David Soubies. Daraomai, que va fer el 2008 una breu temporada al Circ Cric i ha actuat a Tàrrega i Trapezi, és una companyia encara poc coneguda. Segur que donarà moltes tardes de glòria.