“El país no t'oblidarà”
Ja de bon matí una munió de persones van anar desfilant pel paranimf de la Universitat de Barcelona per acomiadar el lingüista Joan Solà, traspassat dimecres, en un acte força excepcional no només per la gran tristesa i commoció que la seva desaparició ha generat entre familiars, amics i el món cultural i polític del país en general, sinó també perquè era el primer cop que la universitat era el marc d'una capella ardent, seguint la petició de la família del difunt.
A banda dels nombrosos estudiants que van voler dir l'últim adéu al mestre, també van visitar la capella ardent polítics com ara el líder de CiU, Artur Mas; l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i l'expresident Jordi Pujol. No hi van faltar tampoc personalitats del món cultural com ara Jordi Llovet, els escriptors Jaume Cabré i Carme Riera, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo.
L'acte més emotiu va tenir lloc a dos quarts de tres de la tarda. El públic era tan nombrós que la sala del paranimf va quedar petita i vessava de gent que va seguir l'homenatge des de l'exterior. Va obrir els parlaments Sebastià Bonet, deixeble de Solà i professor del Departament de Filologia Catalana de la UB. Bonet va recordar l'“exigència terrible” de Solà, que va ser el seu director de tesi, una experiència que va qualificar d'“única”: “Em va servir per conèixer-me a mi mateix”. “Aquest país no t'oblidarà mai”, va dir entre sanglots.
Joan Solà, nebot del lingüista, va prendre la paraula en nom de la família i ho va fer per evocar l'estudiós com una persona que no tan sols destacava per la seva intel·ligència, sinó també per la seva “capacitat de treball” i la seva “voluntat irrenunciable”.
Reprenent l'esperit combatiu del catedràtic emèrit de la UB, que va lluitar per millorar la situació de la llengua, també va tenir paraules contundents contra els polítics: “N'estem farts, ens sentim desolats i desemparats”. “Els polítics ens han deixat de banda i per això som aquí i no a la seu del poble de Catalunya. Aquí és casa teva”. “Aquest govern no és digne de fer-te d'amfitrió”.
Per la seva banda, Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, va expressar l'“enorme gratitud envers el llegat immens i incommensurable de Solà” i va assumir que el filòleg ja havia fet “grans aportacions” abans d'ingressar a l'IEC el 1999. “La seva actitud crítica no sempre va ser ben entesa, però el to de discrepància de Joan Solà ha estat altament útil per a l'Acadèmia i per al país”.
Va tancar els diversos parlaments el rector de la UB, Dídac Ramírez. “És un honor per a la Universitat que aquest acte de comiat es faci aquí”. Segons el rector, Joan Solà forma part d'una tríada de personatges incomparables, al costat de Pompeu Fabra i Joan Coromines. “Generós”, “valent”, “autèntic”, “excel·lent”: a tots aquests epítets Ramírez hi va afegir els d'“afectuós” i “bondadós”.
Per acabar, el rector va llegir un article del mateix Solà, mentre que la coral Fontana –en què cantava el filòleg– va cloure l'acte interpretant Muntanyes del Canigó.
