Profeta a casa

Un ple total és el millor regal per a un artista, especialment si actua a la seva ciutat, i aquest és el premi que va rebre Le Croupier a l'estrena del seu segon disc, Presunto tocador, que va tenir lloc en un espai tan màgic –que no vol dir necessàriament còmode– com la vela del circ Raluy, aprofitant el seu pas per Girona. El músic cellerenc Carles Cors ja va presentar el seu personatge, ara fa dos anys i mig, al Casino de Girona, i s'ha de reconèixer que la tria del circ Raluy era també tot un encert, tenint en compte la naturalesa circense, romàntica i un xic decadent de Le Croupier. Va ser una nit plena de detalls ben resolts: la presentació amb la veu en off d'Òscar Dalmau (El gran dictat), les projeccions sobre el rombe que simbolitza Le Croupier, unes versions molt adients –Raphael, Brel, Umpah-Pah– per complementar una generosa selecció de temes propis, i per sobre de tot vuit músics ben compenetrats. Potser s'hauria d'haver aprofitat més el potencial escènic de la pista de circ i les possibilitats dramàtiques d'un personatge que hauria de donar més joc. Sense Shuarma –absent per febre–, les col·laboracions van quedar reduïdes a una parella de ball, però això no va afectar el balanç d'una nit en què Le Croupier va tornar a ser profeta a casa.