L'espai de la incorrecció

Gran misteri: per què algunes barraques s'omplen a la Copa fins a límits gairebé insuportables, mentre que pocs metres més enllà hi ha una altra barraca on els seus voluntariosos cambrers es moren de fàstic, sense ningú que els reclami ni un trist bocata de llom a la planxa? Deu ser que algunes barraques tenen un encant especial o deu ser que tenen cabina de discjòquei i un DJ que utilitza ritmes jamaicans hipnòtics per atreure les masses, com una versió actualitzada del flautista d'Hamelí? És lleig parlar de competència entre barraques, però segur que hi és: això és l'economia de mercat i fins i tot el Partit Obrer Revolucionari (POR) ven loteria de Nadal a la seva parada. Uns metres més enllà en la línia ideològica, Lluita Internacionalista decora la seva barraca amb un cartell en què es pot llegir: “L'únic papa que il·lumina és el que crema”. És una mica com tornar als temps de la inquisició, però a l'inrevés. I just al costat de Lluita Internacionalista, hi ha la barraca del Consell d'Estudiants de la UdG, on per alguna raó no esbrinada s'exposa una gran bandera dels Estats Units, la qual cosa no deu fer gaire gràcia als seus veïns internacionalistes.

La monarquia també rep la seva dosi de crítica popular no censurada: en una barraca es pot veure una imatge millorable del rei d'Espanya i la seva família, amb la paraula deixalles per remarcar que no es tracta de la barraca de la Fundació Príncep de Girona. Això sí, en el capítol de manualitats, el primer premi és per al gat xinès reconvertit, gràcies al paper maixé, en un aligot universitari que saluda reiteradament el personal.

I ara, el segon gran misteri: què es pot fer a les barraques, a més de beure? Per exemple, anar comptant tots els cartells que recorden que no es pot servir alcohol als menors. Evidentment, seria més interessant apropar-se a l'escenari per escoltar els temeraris grups que han acceptat tocar a la Copa, mentre la gran majoria dels assistents continuen bevent d'esquena a l'escenari.