Victòries morals

La justícia europea ha dictaminat la il·legalitat del cànon digital només en l'àmbit professional. Un important matís que exclou el consumidor. La gent del carrer haurà de continuar abonant la quantitat estipulada cada vegada que vulgui cedés gravables o qualsevol suport audiovisual.

Ens haguéssim conformat a pagar el mateix, fins i tot haguéssim acceptat que, en cas de retirar aquest cànon, els fabricants o els majoristes pugessin el preu dels productes. En aquest cas, com en tants altres, el que compta és la victòria moral, i no l'econòmica. Però així és com la societat tracta els consumidors. Som la base de l'economia, però som també l'últim mico a tenir en compte.

Després de llegir la notícia, he intentat recordar quina ha estat la darrera victòria moral que he viscut com a consumidor cultural. I no la recordo. No són els concerts gratuïts, perquè no hi existeix cap mena de vestigi del que podríem definir com a qualitat de vida. Tampoc és la pirateria cibernètica, perquè això significa negar el pa als creadors. La televisió s'ha convertit en un ens insensible que s'allunya de la realitat i un bon llibre porta entre línies un rosari d'impostos de luxe que el fan inassolible en temps de crisi suprema.

El mateix art que sobreviu i respira gràcies a les subvencions és cada dia més elitista. Potser seria aquest fenomen el que hauria de debatre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El mateix tribunal que ha decidit fer una rebaixa a les empreses i als professionals que es veuen obligats a comprar material electrònic. Senyores i senyors membres del tribunal, sense art, l'ésser humà es distancia cada dia una mica més de l'ànima. I això sí que és completament injust.