El jaciment i l'alcalde

Poques vegades la tossuderia d'una idea té un final feliç, perquè sovint la il·lusió i les ganes s'esvaeixen en el llarg camí que cal fer abans no s'obtenen resultats. Aquest, però, és un exemple de superació i de una manca absoluta de límits quan es tracta de creure en la vàlua del patrimoni local i defensar-lo. Andreu Bosch, alcalde de Teià, s'hi ha deixat la pell en un projecte que, si els astres no decideixen girar-se en últim moment, veurà la llum en poc més d'un mes: Cella Vinaria. Aquest jaciment romà redescobert el 2003 amagava les estructures d'un celler que en altres mans potser hauria esdevingut un espai amb cert atractiu que amb prou feines s'hauria excavat i protegit, i que hauria acabat com a element ornamental d'una plaça o d'un espai públic. En altres mans, però no en les d'un apassionat de la història antiga que aviat va veure que la Cella li oferia la possibilitat de distingir-se com a poble i d'afavorir l'arribada d'un tipus de visitant que, d'una altra manera, difícilment s'hauria deixat caure als carrers de Teià. El jaciment de Vallmora aviat va trobar adeptes convençuts. Entre ells cal destacar l'apassionat arqueòleg Antoni Marín, que va arremangar-se sense problemes per treballar en diferents vessants que afavorissin el coneixement de les estructures romanes. Així, a l'estudi pròpiament dit de les característiques de les troballes, s'hi va afegir aviat la necessitat de dotar d'instruments pedagògics la zona per poder desenvolupar un projecte més ambiciós: el condicionament i reconstrucció del celler perquè fes de nexe d'unió entre el passat vitivinícola del Baix Maresme i el reconegut present, en què la producció de vi continua sent un dels motors de l'economia d'aquests municipis. A l'adequació per a la visita pública de l'espai s'hi afegirà un segon projecte de turisme cultural promogut pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, direcció general de Turisme de la Generalitat. Teià estrenarà, doncs, el primer centre d'acollida turística de Catalunya amb una connexió a peu entre l'àrea de descans de l'autopista C-32 i el parc arqueològic de la cella. Tot lligat, doncs? Doncs no. Andreu Bosch era prou conscient que calia embolcallar el jaciment d'una significació especial en el món dels especialistes en la matèria. S'havia de donar a conèixer la Cella als estudiosos, als professionals de l'arqueologia catalana i europea perquè rubriquessin una importància que fins llavors només havia defensat un grup reduït abanderat pel mateix alcalde. I l'oportunitat, parenta de lluny de la tossuderia que deia al principi, va arribar. Primer amb la celebració d'un simposi sobre la cultura del vi a Teià i Tarragona organitzat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el mateix Ajuntament de Teià. I segon, per la publicació, coincidint amb Sant Jordi, del volum que recull les actes dels professionals que hi van intervenir. Un llibre que, de moment, provoca respecte i cert recel a l'hora de llegir-lo, però que amb una mica de curiositat i un polsim d'interès, acaba enganxant. L'obra permet al neòfit acumular informació i a l'especialista, gaudir amb els detalls sobre aquest món. Però, en definitiva, també permet a Teià i al seu alcalde respirar tranquils, perquè el seu jaciment ara sí que podrà estar a l'abast de tothom.