Homenatges

El sardanisme viurà dijous el seu estiuet de Sant Martí amb la celebració de la inscripció de la sardana en el Catàleg del Patrimoni Festiu. Segons el butlletí de la federació sardanista, aquesta inscripció descriu la sardana amb la finalitat de “preservar-la i promocionar-la com a manifestació de la cultura tradicional”, cosa que després de la cerimònia es festejarà amb una ballada a la plaça de Sant Jaume que s'espera que generi la “màxima mobilització per demostrar la capacitat de convocatòria i exemplificar la gran massa social que hi ha al darrere”.

El butlletí informa també que la Generalitat ha presentat una última versió de l'estudi del moviment associatiu i fa lluir que el sardanisme és l'àmbit que té més entitats, i esmenta que el moviment casteller se situa en el lloc 18 de 28 “amb només 53 entitats”. Deixant de banda que la nota comparativa es fa odiosa, sembla clar que les dades demostren aquesta mobilització, però amb la seva pròpia declaració la federació fa lluir una preocupació vetllada per l'evolució social del sardanisme. Que la sardana forma part del patrimoni festiu és evident, i que ha gaudit d'un suport social brutal arreu és una realitat que és fantàstic que quedi recollida en un document de base científica. En tot cas, les cofoies declaracions de la federació deixen intuir una preocupació oculta per la salut del sardanisme, i és justament per això que sembla prioritari aconseguir una major naturalitat social per a la sardana que sobrecarregar-la d'honors.