Realisme grotesc i ‘punk'
L'espectacle ‘Freakshow', del trio britànic The Tiger Lillies, contrasta música lírica amb un univers pervers, amb nans i éssers fantàstics o estrafets a escena
El cantant comenta, murri, que el muntatge agrada més on no entenen prou les seves lletres
The Tiger Lillies és un grup musical pintoresc que concilia la carrera musical amb l'escènica. De fet, l'escena els ajuda a donar cos al seu univers pervers, amb unes lletres del mateix cantant, Martyn Jacques, que evoca imatges surrealistes, tot i que pretén retratar sense voler ser políticament correcte la realitat de la societat actual. És una realitat grotesca amb unes lletres que tenen molt de punk, comenten.
Els músics (a més del cantant, són Adrian Huge en les percussions, i Adrian Stout, en una varietat musical que va de la serra al contrabaix) il·lustren un món que se centra en el passat i no vol amagar res. En aquest sentit, els sembla adequat que a l'escena hi hagi dos nans interpretant-se a si mateixos: “Preferim ensenyar-los que no pas que s'amaguin als hospitals”. Martyn Jacques apunta que The Tiger Lillies voldria presentar personatges més extrems però que, conscients del que podria ser un rebuig del públic, prefereixen mostrar uns personatges que no siguin repulsius per a l'espectador. Jacques confessa que sempre ha tingut una atracció pels personatges freaks, “els que viuen al marge de la societat”. Tot i que ara sigui moda mostrar éssers trets de les cabanes de fira de principi del segle XX, Jacques apunta que fa dues dècades que els plasma en les seves cançons. De fet, és en la lletra que s'exposen els majors “monstres”, comenta Adrian Stout. Els seus espectacles, reconeix Jacques, tenen més èxit de públic als països que no dominen l'anglès: la vistositat és més amable que l'amargor de les lletres. Seran només dissabte (21 h) al Teatre Municipal de Girona, on se sobretitularan les lletres. Ja no queden entrades per assistir a l'espectacle.
