La petjada de la Guerra Civil, ben visible a la costa

Les restes de les fortificacions i trinxeres que els republicans van construir al llarg de bona part de la costa catalana per frenar un possible avanç franquista –que no es va produir mai– des de Mallorca són encara ben visibles a Alcanar, situat en un punt estratègic de vigilància de l'entrada al golf de Sant Jordi. Fa dos anys l'associació cultural Lo Rafal va presentar un exhaustiu informe en què descriu un total de nou elements defensius, entre búnquers i nius de metralladora, escampats al llarg de tota la costa canareva des de Sòl de Riu fins a Serramar. En aquest mateix informe Lo Rafal exigia a l'Ajuntament la recuperació, estudi i difusió d'aquests elements defensius. El consistori en va prendre bona nota i el primer que va fer va ser netejar de brossa i fer mínimament accessible el búnquer subterrani de la serra de Tana, el més gran en dimensions, i encarregar un estudi a l'empresa d'arqueologia Atics, que ja està gairebé enllestit. “La nostra voluntat és museïtzar-ho com han fet a l'Ametlla de Mar”, diu el regidor d'Urbanisme, Manel Martí, que precisa que, a més dels búnquers, també s'han localitzat les restes d'un campament republicà a la zona de la Martinenca.

Aquestes restes de fortificacions de la Guerra Civil també han despertat interès en els participants del III Congrés d'Història d'Alcanar. Així, demà es farà una visita guiada als participants del Congrés i una de les comunicacions, la d'Agustí Bel, parla d'un desè element defensiu: un búnquer a mig construir situat molt a prop de la fàbrica de ciment i que estava camuflat com si fos una construcció típica canareva. “A la part que dóna al mar tenia una mena de rafal”, explica Bel, que assenyala que ell, que treballa al Departament de Medi Ambient, es pensava que era un xalet que els propietaris van deixar a mitges arran de la construcció de la fàbrica de ciment. “Els perjudicis professionals no em deixaven veure la realitat”, hi afegix Bel, que assenyala que va ser un xiquet de només deu anys qui va lligar caps i va relacionar la construcció amb els búnquers.