La Unesco declara els castells patrimoni de la humanitat
El comitè ha tingut en compte els valors socials de cooperació, igualtat i solidaritat que genera el fet casteller
També en destaca l'espectacularitat i la capacitat de generar emocions
Moment històric per a la cultura popular catalana. Ahir, la Unesco va declarar els castells patrimoni de la humanitat immaterial en una jornada que va tenir lloc al Kenyatta Internacional Conference Centre de Nairobi. El veredicte es va conèixer cap a tres quarts de quatre de la tarda, i va ser seguit simultàniament en una pantalla gegant instal·lada a Valls, on van ser convocades les dues colles vallenques, que van celebrar de manera especial aquest esdeveniment, enmig d'un gran desplegament informatiu. L'alcalde de Valls, Albert Batet, es mostrava eufòric: “Som capital del fet casteller; aquí es viuen els castells tot l'any al cent per cent”. Precisament, en el seu discurs el batlle va reivindicar per a la ciutat de Valls els orígens històrics dels castells, una manifestació de la cultura popular i tradicional de la qual es tenen referències del segle XVIII, tot i que ni els mateixos historiadors es posen d'acord en quin va ser el primer castell, i on es va aixecar. El batlle vallenc per si de cas va dir: “Avui és com si l'esperit de generacions i generacions s'hagués concentrat aquí a la plaça del Blat, la més castellera”.
Els arguments
El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial va considerar bons tots els arguments que el grup de treball català havia presentat en el dossier casteller. “L'espectacularitat i la capacitat de generar emocions són els punts forts, però crec que el que més ha agradat al comitè són els valors de solidaritat, cooperació i igualtat que tanta falta fan avui a la societat actual”, argumentava Miquel Botella, president de la Coordinadora de Colles Castelleres.
Ahir, però, una carta enviada al comitè pel grup Acció Valencianista en què alertava el tribunal dels riscos que comportava fer castells, especialment per als menors que hi prenien part, hauria pogut enterbolir la jornada, però Miquel Botella va treure importància a la nota des d'un primer moment: “Va ser molt estrany perquè precisament nosaltres amb el comitè ja havíem debatut el tema de la seguretat i havíem explicat molt bé totes les mesures que es prenen, destacant, a més, els elements formatius per a la canalla com ara la responsabilitat o la capacitat de compartir”, detallava Botella. Per al màxim responsable de les colles castelleres aquest moment “és la culminació d'anys de treball i confirma la vitalitat dels castells”, però advertia que ara cal afrontar reptes de futur: “El primer punt és el de la popularització, que es vegi que és una activitat de grup amb un toc de singularitat”.
Des de Nairobi, el president del Parlament, Ernest Benach, que ahir va marcar una altra fita històrica, en fer el seu discurs íntegrament en català, es declarava satisfet “perquè amb aquesta decisió es demostra que la cultura catalana és de qualitat”. Benach insistia en la importància de “poder ser present al món” i assegurava que “avui amb els castells la Unesco ens ho ha reconegut”. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que també va compartir aquest fet històric amb la resta de la delegació que s'havia desplaçat al continent africà, destacava el gran esforç de l'equip de treball que havia preparat la candidatura des del 2007, “complint tots els requisits amb contacte permanent amb les colles”. El titular de Cultura reconeixia que la declaració dels castells com a bé patrimonial de la humanitat exigirà un esforç addicional al món casteller i expressava absoluta confiança en el futur: “No em fa por la continuïtat. Sí que exigirà més, però ja està bé perquè servirà d'estímul”. En aquest context Tresserras destacava com a punt prioritari la construcció del museu casteller que s'ha d'edificar a Valls: “Passi el que passi en les eleccions ja tenim un emplaçament esplèndid on construir aquest equipament i un projecte executiu redactat”.
Placa commemorativa
I mentre a Nairobi el moment es vivia amb gran eufòria, a la capital de l'Alt Camp les dues colles aixecaven pilars festius, i es deixaven anar centenars de globus i coets enmig d'un llarg tritlleig de campanes. Mentre s'espera la festa que se centralitzarà dissabte a la capital catalana, ahir, i a la plaça del Blat de Valls, es va destapar una placa commemorativa, dissenyada pel ceramista Pere Soler Viñals i en què es pot llegir: “La ciutat i els Xiquets de Valls. En commemoració de la proclamació dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Valls, ciutat bressol dels castells. Novembre del 2010”.
El fet casteller ha estat tema i origen de nombrosos estudis i la bibliografia de l'època moderna és extensa, però els orígens d'aquest fenomen és el capítol que ha generat més controvèrsia. Ha quedat documentat que fa dos-cents anys el moviment casteller es va atiar des de Valls, i va ser a la dècada dels anys vuitanta del segle XX, quan les dues colles vallenques van obrir un nou capítol històric amb construccions de nou. Després colles com els Minyons de Terrassa o els Castellers de Vilafranca han posat el llistó encara més amunt.
